REVISIÓ
Nova vara de mesurar la credibilitat dels comptes
El determinant ja no és si el Govern aconseguirà reduir el dèficit a l'1,8% aquest any. El que compta ara és si l'Executiu convencerà Brussel·les que a mitjà termini les mesures d'ajustament donaran resultat
rosas52250608 montero y calvino en consejo de ministros200211175824 /
El Govern ha fixat un objectiu de dèficit de l’1,8% del PIB per a les administracions públiques el 2020. És com dir que s’espera que el forat pressupostari de totes aquestes no superi 22.400 milions aquest any. D’aquests, 0,5 punts de dèficit han sigut assignats a l’Estat (uns 6.350 milions); dos a les autonomies (2.540 milions) i la resta, a la Seguretat Social.
Encara no es coneix quin serà l’ajustament necessari per baixar el dèficit a l’1,8% aquest any, ja que no se sap com es va tancar el 2019. Prenent com a referència les estimacions de dèficit del 2019 del Banc d’Espanya (2,5% del PIB) o l’Autoritat Fiscal (2,2%), es podria delimitar l’ajustament necessari entre 5.000 i 8.800 milions.
I les preguntes que sorgeixen és si serà possible aconseguir-ho i si la Comissió Europea donarà el vistiplau a aquests propòsits.
Falta molta informació per poder respondre aquestes preguntes. Però hi ha algunes pistes. Per al cas de l’Estat, el Consell de Ministres va aprovar dimarts passat una despesa més gran del 3,8%. La recaptació d’impostos hauria de créixer encara més que aquest 3,8%, ja que altrament no baixaria el dèficit.
Una part dels ingressos més grans vindrà del creixement. El Govern preveu que l’economia creixerà aquest any l’1,6% i a això s’ha d’afegir la inflació, que s’estima entorn del 0,9%. Això dona com a resultat un augment nominal del Producte Interior Brut (PIB) en l’entorn del 2,5%, a falta de conèixer la previsió oficial del Govern.
Així, suposant que la inèrcia de l’economia aporti per si sola un creixement dels ingressos del 2,5%, la resta (fins al 3,8% i encara no se sap quant més), ha de venir de pujades d’impostos. Per a això, el Govern vol accelerar l’aprovació de les taxes digitals i financeres i incloure la resta de les mesures als Pressupostos. Però aquestes mesures només tindrien eficàcia durant la meitat de l’any, ja que prèviament no entraran en vigor abans de juny.
Sent així, ¿és creïble un objectiu de dèficit de l’1,8%? La resposta, com a mínim, voreja l’impossible.
Però pot ser que això no sigui ara el determinant per a la Comissió Europea. Brussel·les està revisant les seves regles pressupostàries. A més, Espanya ja no es troba sotmesa a la vigilància dels seus objectius nominals de dèficit. El que compta ara és si Espanya és capaç de posar sobre la taula prou mesures per assegurar un gir de timó permanent en els ingressos o en les despeses. El Govern central espera convèncer Brussel·les que amb les seves pujades d’impostos reduirà l’anomenat dèficit estructural. Sent així, el rellevant no serà si aquestes pujades d’impostos (reduïdes a la meitat, per la seva tardana entrada en vigor) seran capaces de reduir el dèficit l’1,8%. L’important serà si la CE considera que aquestes mesures són capaces d’aportar a mitjà termini el que el Govern n’espera i allà hi haurà la clau per saber quina credibilitat concedirà Brussel·les als Pressupostos que, finalment, presenti el Govern.
Amb aquesta raó n’hi hauria prou per si sola per justificar que la vicepresidenta Nadia Calviño hagi accedit a tirar endavant ja amb la tramitació de la taxa digital, sense esperar una decisió de l’OCDE –com ella hagués preferit– que no arribarà abans de final d’any.
