27 set 2020

Anar al contingut

IDEES

40 anys del 'Sandinista!'

40 anys del 'Sandinista!'

El disc triple que el grup The Clash va treure el 1980 és, entre altres coses, tot un monument al descontrol

De vegades em pregunto quant tardarà a desaparèixer el concepte d’LP. No el vinil, la idea. En quin moment els músics s’oblidaran de l’àlbum com a element orgànic i simplement faran cançons en lloc de discos. Potser ja passa. Potser ja hi ha adolescents que no han vist mai un disc físicament, igual com desconeixen què és una màquina d’escriure, i ni es plantegen que cada cançó formi part d’una unitat superior. Allà el meu pensament s’accelera i em dic que m’agradaria ensenyar-los un bon àlbum... O un doble LP, d’aquests que s’obrien per la meitat... ¡O un de triple! Els àlbums dobles m’agradaven, doble ració, però els triples em semblaven un excés, un empatx.

A part de caixes de recopilacions i altres rareses, diria que només hi ha tres triples d’estudi que m’atreguin. L’‘Emancipation’ de Prince. El ‘69 LoveSongs’, de The Magnetic Fields. I el ‘Sandinista!’ de The Clash. Els tres són discos excessius, que mostren sense complexos l’ego dels seus músics, la fascinació per esgotar un model o explorar noves formes sense filtres. El dels Clash, sobretot, és un monument al descontrol: ¡un disc triple després d’un doble tan brillant com ‘London Calling’, i que a més venien a preu de LP!

El desembre d’aquest 2020, ‘Sandinista!’ complirà 40 anys de vida. M’adono que si l’escolto és per algun impuls exterior, i encara aconsegueix sorprendre’m. Fa tres anys el vaig recuperar mentre llegia la novel·la ‘Taxi’, de Carlos Zanón: el seu protagonista rebia el sobrenom de Sandino per la seva afició al disc, i cada capítol del llibre portava el nom d’una cançó. Ara he escoltat de nou ‘Sandinista!’ i tots els altres discos de The Clash mentre llegia la seva ‘Autobiografía grupal’, que publica Libros del Kultrum. Es tracta d’un repàs de la història de la banda, a través de les opinions i records dels quatre membres, que evoca el seu so trencador, enfadat i al seu torn ballable, l’origen social i burleta de les cançons, la bogeria creativa que els va convertir en un grup tan influent. És així, fins i tot amb un triple disc tan absurd com ‘Sandinista!’ on, com diu Joe Strummer, van tenir «el valor d’abraçar el món amb tota la seva peculiar varietat».

Temes: Llibres Música