Editorial

El camp protesta

La renda agrària ha disminuït per la caiguda dels preus, però també per pràctiques permeses tot i que dubtoses dels distribuïdors

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52288212 tractores lleida200214121737

zentauroepp52288212 tractores lleida200214121737 / Oriol Bosch

Centenars de tractors i milers de persones van envair pacíficament els carrers de Lleida, València, Màlaga i altres ciutats d’Espanya per respondre a la crida de les organitzacions agràries com Unió de Pagesos, Asaja i COAG; de les patronals del sector i de bona part dels alcaldes de les zones rurals afectades. La reivindicació en totes les protestes era unànime: aconseguir un millor tracte per al camp i per als camperols.

El treball rural s’ha tornat insostenible per a molts, fins al punt d’arribar a una situació límit. És el que argumenta Pere Roqué, president d’Asaja a Lleida: «No és només una de les pitjors crisis, sinó que estem davant la liquidació del món rural si no es canvia l’estructura». En la producció vegetal i animal, Espanya presenta moltes diferències entre comunitats, però hi ha un alt predomini, sobretot a Catalunya, de l’explotació familiar (un 89%), que es ressent de la rendibilitat cada vegada més minvant. Com adverteix Joan Caball, president de Unió de Pagesos, «els preus pagats per la nostra producció no tenen correlació amb el que paguen els consumidors». Les diferències de preus entre els dos pols són escandaloses i es deuen a la intervenció dels mitjancers i, principalment, d’unes quantes empreses que controlen la cadena agroalimentària i la gran distribució. La renda agrària ha anat disminuint progressivament els últims anys fins a desembocar en aquest crit urgent que no només es produeix per la caiguda en picat dels preus sinó també per pràctiques permeses però dubtoses com la venda a pèrdues (vendre més barat que el cost) de les grans superfícies, la irrupció d’una competència deslleial procedent de països no comunitaris o els aranzels implantats pels Estats Units. 

Els agricultors reclamen un tracte equitatiu i just, amb una reforma de la llei de la cadena alimentària, una retribució mínima dels productes, ajuts econòmics i fiscals o l’ampliació dels fons d’assegurances. L’agricultura produeix béns indispensables i manté el paisatge i gestiona el territori. Perdre aquest equilibri seria una catàstrofe.