Batejar el virus

Escolto una responsable de la OMS que ens informa del perquè del bateig del coronavirus com a CoVid-19. Diu que així s’evita que la infecció s’acabi coneixent amb un nom popular, com va passar amb la grip espanyola del 1918, que potser era una grip, però que no va ser mai espanyola. I que també serveix perquè si en el futur hi ha més coronavirus, que n’hi haurà, així es podran catalogar amb més precisió. Per combatre la malaltia hi ha mesures dràstiques, confinaments, tractaments, hospitals construïts en una setmana i mascaretes, moltes mascaretes. D’aquí a uns mesos, hi haurà vacunes. Però també era necessari que el coronavirus – que és un genèric que ha causat moltes morts en altres epidèmies i també refredats sense importància – tingués un nom de pila i uns cognoms, una identificació neutra que no focalitzi el mal en un territori o una ètnia, sinó que el retorni a l’argot de la ciència.

Combatre la por és més complicat. Assistim als mateixos temors de les epidèmies medievals (ho deia Steiner, en parlar d’aquelles “vaques boges” de fa uns anys), que aleshores es movien amb parsimònia i que ara s’acceleren i, doncs, augmenten el pànic. La globalització és atàvica.