Editorial

El tomb electoral del Sinn Féin

Els grans resultats dels hereus polítics de l'IRA tenen darrere el malestar dels joves i la inquietud pel 'brexit'

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52211875 sinn fein leader mary lou mcdonald celebrates with supporter200209203120

zentauroepp52211875 sinn fein leader mary lou mcdonald celebrates with supporter200209203120 / PHIL NOBLE

Els 37 escons obtinguts pel Sinn Féin (SF) en les eleccions legislatives celebrades diumenge a la República d’Irlanda  han acabat amb més de 80 anys de duopoli polític –el Fianna Fáil (FF) i el Fine Gael (FG)– i posen de manifest que l’ombra del ‘brexit’ és allargada i pot propiciar reaccions imprevistes. Que el partit nascut com el braç polític de l’IRA hagi guanyat en vots, que no en escons –l’FF l’ha superat en un– és una cosa més que un inesperat sotrac, perquè no s’explica només amb el descontentament dels joves complerta una dècada d’austeritat. Per completar l’anàlisi és precís girar la vista cap als riscos que comporta la possible liquidació del ‘backstop’, que sustenta l’existència d’una frontera tova entre les dues Irlandes.

Per més que els partits tradicionals repeteixen les seves promeses de no pactar amb els hereus de l’IRA, no poden tancar els ulls a una doble realitat: hi ha a la República d’Irlanda un sentiment de preocupació molt estès per la sort que pugui córrer la frontera amb l’Ulster i és un fet que Mary Lou McDonald, líder de l’SF, ha posat mans a l’obra per explorar la possibilitat de formar Govern agarbant a diferents minories de caire progressista. Per a res val en els dos casos exhibir els èxits que comptabilitza la gestió econòmica del primer ministre sortint, Leo Varadkar, i reiterar la confiança en què la negociació dels termes del ‘brexit’ deixaran sa i estalvi el ‘backstop’.

La victòria del Sinn Féin obeeix a raons pròpies d’una societat que afronta profunds desequilibris derivats de la sortida de la crisi i respon a ingredients emocionals tan concloents com el desig de preservar una relació sense obstacles amb la minoria catòlica d’Irlanda del Nord. Un factor polític que, segons com ho gestioni Boris Johnson, pot convertir-se en un problema de seguretat o pot consagrar l’atmosfera de pau i estabilitat forjat pels acords de Divendres Sant de 1998. Perquè el sentit comú i l’oportunitat política indueixen a pensar que ningú vol revisar la situació actual, però amb Johnson res està garantit.