Campanya aferrissada als EUA

A jutjar pel desastre de l’escrutini de les primàries demòcrates d’Iowa, es diria que la setmana no podia començar pitjor per al Partit Demòcrata; vista l’enèrgica reacció de Nancy Pelosi, presidenta de la Cambra de Representants, a l’acabar el discurs de Donald Trump sobre l’estat de la Unió, semblaria que els demòcrates afronten la gran contesa electoral per la Casa Blanca amb renovada determinació. En realitat, les formes que es preveien a la campanya més enverinada en dècades no han defraudat ningú des del primer dia: el president s’ha entregat al populisme grandiloqüent i de ‘reality show’ que el caracteritza, mentre que els demòcrates han remarcat la dramàtica divisió del país.

Res és convencional en una campanya que ha fet els primers passos amb un president que aspira a la reelecció, ha sigut sotmès a impeachment i sortirà ben deslliurat de la prova gràcies a la majoria republicana al Senat, però, alhora, sortirà assenyalat del tràngol tenint en compte el pes aclaparador de les proves i testimonis que aquesta mateixa majoria ha impedit que s’incorporessin al procés. Així mateix, tot surt de la norma quan de bon començament, el candidat de l’establishment demòcrata, Joe Biden, queda en quart lloc a Iowa per darrere de Pete Buttigieg, Bernie Sandres i Elizabeth Warren, representants de diferents versions renovadores.

Aquesta atmosfera enrarida tendirà a viciar-se així que avanci la campanya en la mesura en què Trump necessitarà desenvolupar un discurs que neutralitzi les referències de cada dia a la seva manera de salvar l’‘impeachment’, el primer eslògan del qual va sortir en el discurs de dimarts de la boca del president: «La gran remuntada nord-americana». Els demòcrates hi respondran amb foc granejat quan la carrera per a la nominació es concreti en dos o a tot estirar tres candidats amb possibilitats, disposats a fer possible un ‘ticket’ potent per al 3 de novembre.

Fins que això passi, la divisió debilitarà els atacs a Trump, que no per més variats tindran efectes més contundents. D’aquí el significat d’actituds com la de Nancy Pelosi o el fet que el Partit Demòcrata escollís Gretchen Whitmer, governadora de Michigan, per respondre a l’al·locució de Trump al Congrés: ella va aconseguir el lloc el 2018 en un estat en el qual dos anys abans el president va guanyar Hillary Clinton per només 11.000 vots. I si Trump va apel·lar llavors als treballadors industrials de Michigan colpejats per la crisi, Whitmer es dirigeix ara als que «no tenen prou diners a final de mes després de pagar els seus préstecs universitaris o les seves medecines».

Lluita sense treva, missatges simples i competició aferrissada: aquest serà el to fins al final. Potser és l’ambient en el qual millor es desenvolupa Trump, incapacitat per al debat ideològic i els tecnicismes acadèmics. O potser és l’entorn adequat per mobilitzar els indecisos que puguin pensar en els pròxims mesos que quatre anys de Trump van ser suficients.