No em toquis

Ja era previsible que, a causa de la histèria que genera el coronavirus, no hi hagués, al MWC, una gran demostració d’abraçades col·lectives, eufòriques i efusives. L’efusió beu d’escampar, de calidesa i d’abundància, i ja es veia venir que tot plegat no seria al menú del Mobile. Però és que la cosa va més malament del que podíem imaginar. Llegeixo que determinades empreses convoquen quarantenes preventives per als seus directius, que la pròpia organització preveu un gran dispositiu de desinfecció individual i col·lectiva, i que fins i tot hi haurà un protocol per canviar els micròfons (vull pensar que l’espuma que els recobreix).

La recomanació estrella, però, és evitar les encaixades. ¿Com se saludaran, doncs, els assistents? ¿Es picaran l’ullet? ¿Faran gestos a distància? ¿S’inclinaran cerimoniosament sense tocar-se? La ironia extrema és que tot això passarà en un congrés dedicat a la comunicació, és a dir, a la capacitat de relacionar-se, d’establir lligams a través de la pell, que, com tothom sap i va dir Paul Valéry, és el més profund de l’ésser humà. La globalització també era això. Els mateixos terrors medievals, ara magnificats, planetaris.