La Guàrdia Civil contra els Mossos
Trapero va ser el que més col·legis electorals va tancar i Pérez de los Cobos el que més caps va obrir
zentauroepp51985377 combo de josep lluis trapero y diego perez de los cobos200127082857
El judici al major Josep Lluís Trapero i a la cúpula de Mossos d’Esquadra a l’Audiència Nacional és revelador de l’estat de les coses. Mai havíem vist res de semblant anteriorment, un cos policial (militar de fet) posant a la picota un altre.
Els protagonistes d’aquest pols justicier per part de la Guàrdia Civil són dos. El coronel Daniel Baena, responsable les indagacions contra l’independentisme, des d’abans fins i tot que es forgés l’1 d’octubre. I el coronel Diego Pérez de los Cobos, responsable de l’operatiu policial del dia dels fets. Tots dos s’han significat en els judicis, per la seva contundència, davant de Trapero, Oriol Junqueras i la resta dels acusats. Però també fora del judici. Baena ha sigut repetidament assenyalat com l’àlter ego de Tácito (de dards dretans) a les xarxes socials. Diego Pérez de los Cobos, per la seva part, és germà de Francisco, el que fos President del Constitucional i militant del PP, cosa que va ocultar al seu dia. Tots dos, fills d’un dirigent murcià de Fuerza Nueva. Tot i que no sempre les dites són bones, ve a la ment allò dels testos i les olles.
Sigui com sigui, la relació entre el coronel Pérez de los Cobos i el major Trapero estava viciada d’origen. Trapero va acceptar a contracor la designació del coronel per coordinar l’operatiu policial de l’1 d’octubre. El currículum de Trapero amb els comandaments policials de l’Estat té arestes, com l’assumpte dels macroprostíbuls de Castelldefels. Les investigacions de Trapero es van carregar la màfia policial que controlava aquests antres. Cinc comandaments del Cos Nacional de Policia van acabar davant del jutge.
Trapero mai ha sigut, ni remotament, independentista. Ni tampoc era el desitjat per Carles Puigdemont i Junqueras per a major. L’elegit va morir inesperadament. I ni en aquest context Trapero era a la ‘pole position’. Va aconseguir ser major per legítima ambició i a falta d’altres candidats idonis. Va ser la polèmica reacció a l’atemptat terrorista de la Rambla el que va posicionar Trapero amb el Govern de l’1 d’octubre. Va tancar files. I després, va ser elevat als altars per l’independentisme, desitjós de crear llegendes i herois.
Que no era l’heroi de les samarretes ‘doncs bé, d’acord, adeu’, està clar. Només s’ha d’escoltar el seu pla per detenir tot el Govern de l’1 d’octubre. Que no és el dolent dels coronels de la Guàrdia Civil, també. Només s’ha de recordar la reprovació a Soraya Sáenz de Santamaría, que el PSOE va anunciar per les càrregues policials de l’1 d’octubre, pels centenars de ferits, segons van dir llavors, i la pèssima imatge internacional que es va donar. S’ha de recordar que l’avui presidenta de la Diputació, Núria Marín, va sortir al carrer a recriminar als comandaments de la guàrdia civil les càrregues. I els va demanar que toquessin el dos de l’Hospitalet.
L’operatiu de Pérez de los Cobos va ser un fracàs estrepitós. No només no va impedir el referèndum, sinó que el va convertir en una fita històrica. I en termes d’eficiència, Trapero va ser el que més col·legis electorals va tancar i Pérez de los Cobos, el que més caps va obrir. Potser aquest és el problema.
