Editorial

El futur del sector agrari

S'ha de reequilibrar la cadena de distribució del camp a la botiga perquè agricultors i ramaders cobrin un preu just per la seva feina

2
Es llegeix en minuts
undefined52049889 cortes de carretera en andujar  ja n  por parte de los agric200130193416

undefined52049889 cortes de carretera en andujar ja n por parte de los agric200130193416 / Francis J Cano

Una concentració convocada per a aquest dimecres per les tres principals organitzacions agràries –COAG, Asaja i UPA– portarà les reivindicacions del sector a Madrid, després de diversos dies de manifestacions en altres ciutats espanyoles. La protesta, davant del Ministeri d’Agricultura, servirà per visibilitzar un problema, el de la falta de rendibilitat del camp, que no és nou ni té una única causa, sinó moltes, i que per tant obliga a buscar la solució des de diferents fronts. La taula del diàleg iniciada dilluns passat entre el ministre del ram, Luis Planas, i les organitzacions que encapçalen les protestes és un bon punt de partida en l’intent de concertar una sortida al conflicte.

Un dels principals obstacles al treball agrari és el dels preus en origen. Resulta incomprensible que el que cobra l’agricultor o el ramader no cobreixi ni tan sols els costos de producció. És el resultat d’unes desigualtats a la cadena de distribució que limiten el poder negociador dels productors davant els mitjancers. El ministre va anunciar que es reunirà amb les grans empreses de supermercats, sense precisar gaire sobre en què es concretaran aquestes trobades. Serà necessari obtenir alguna cosa més que bones intencions per part de la distribució, i exigir que es pagui un preu just en cada fase de la intermediació del camp a la botiga. És necessària, doncs, una normativa més estricta, una cosa que es podria aconseguir amb la reforma de la llei de cadena agroalimentària, que transposarà una directiva europea per combatre pràctiques deslleials com l’anomenada ‘venda a pèrdues’. Planas es va comprometre a presentar-ne un esborrany en les pròximes setmanes.

Les males collites són un altre dels factors de preocupació. Davant d’una emergència climàtica que pronostica catàstrofes més freqüents i intenses, la prevenció és prioritària. El Govern ha anunciat un augment de la dotació pressupostària per recolzar les assegurances agràries, tot i que es podria plantejar també si, a les zones més vulnerables, seria més recomanable un replantejament dels usos agrícoles, com aconsellen els experts ambientòlegs. En altres fronts, com la reforma de la política agrària comuna (PAC), que en principi retallarà fons al camp, o la resposta a la pujada d’aranzels d’alguns productes per part dels Estats Units (pels ajuts de la Unió Europea a Airbus), Espanya haurà de buscar una resposta coordinada amb altres socis europeus.

Amb l’excepció del salari mínim interprofessional (SMI), on és difícil que el Govern cedeixi en una de les seves mesures estrelles, la disposició davant de les reclamacions dels agricultors és bona, pel que no hauria de ser complicat trobar punts en comú. La viabilitat del camp té una incidència directa en l’economia de nombrosos pobles i ciutats, a més de beneficiar l’ecologia. Si volem evitar el despoblament rural, hem d’oferir oportunitats a generacions joves que vulguin seguir amb una activitat difícil i que es mereix ser presa en el seu valor just.