Dues mirades
Steiner, l'espera
Pot ser que davant del divendres que representa «la catàstrofe, la tortura i l'angoixa», l'art no tingui sentit. És dissabte, en aquest encreuament entre el dolor i la serenitat, que apareix l'espera
zentauroepp52125821 files in this file photo taken on october 21 2006 french b200204133543 /
Una de les imatges més profundes, més productives, de George Steiner prové de les entrevistes que Laure Adler li va fer per a France Culture entre el 2002 i el 2014. Estan reunides a 'Un llarg dissabte', que és justament la idea –d’una "força suggestiva il·limitada"– que transmet el pensador. Pot ben ser que "davant el sofriment", allò que ens afecta com a humans, davant la presència de la barbàrie, davant el divendres que representa "la catàstrofe, la tortura i l’angoixa", l’art no tingui sentit. Tampoc no serà necessari en la placidesa d’un diumenge estàtic i messiànic. És en el dissabte, en aquesta cruïlla entre el dolor i la serenor, on apareix l’espera: "el dissabte de la història". Una espera "sense garanties" que es fonamenta en la incertesa, "on res no succeeix i res no es mou", excepte el temps de l’art.
És aleshores –i només aleshores– quan entren en moviment les figuracions, els jocs de la poètica. La cultura, la creació d’un imaginari que parla "de la carn que té gust de cendra i de l’esperit, que té gust de foc". És el moment "d’una espera immensa". Al darrere, el terror; al davant, la llibertat. Enmig, l’home, entre la desesperació i l’esperança.
