IDEES

Hermitage, orgull i prejudici

No en deixaríem passar l'oportunitat si no estiguéssim tan satisfets d'estar a punt de caure en l'orgull provincià del que no es vol adonar que ha deixat de ser referència creativa i emissor de primer nivell

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51860718 barcelona render del futuro museo hermitage en barcelona200121212430

zentauroepp51860718 barcelona render del futuro museo hermitage en barcelona200121212430

Com el Guggenheim a Bilbao i el Louvre a Abu Dhabi, l’Hermitage a Barcelona. Amb la petita diferència que, dit sigui amb perdó, Barcelona no és ni ha estat mai un desert cultural, sinó el contrari, ben bé el contrari. La pregunta és doncs: ¿Barcelona s’ha de comportar com les ciutats que busquen promocionar-se amb un aparador que no té res a veure amb la seva tradició i naturalesa? La resposta afirmativa es fonamenta en l’interès, la negativa en l’orgull i el perjudici. Interès significa entreteniment, icona de ressonància internacional, un espot permanent, un Port Aventura per a les ànimes de paper de fumar dels turistes de creuer. Si en termes econòmics, de projecció global i de negoci local l’Hermitage és un actiu innegable, en termes culturals l’aportació és zero. Zero de zombi.

Notícies relacionades

Si Madrid, que disposa d’una de les millors pinacoteques del món, ens va fer pagar a tots per enjoiar-se amb complement del Thyssen encara que sigui poc rellevant en tot menys precisament en l’art rus d’avantguarda, Barcelona bé podria, o més ben dit, hauria imperativament de cobrir la seva greu carència com a contenidor d’obres d’art. Si ens llevéssim del damunt el prejudici de considerar l’oferta Hermitage en termes culturals en comptes de fer com els promotors, que operen amb mentalitat de ‘business’, si hi hagués competència entre ciutats turístiques per acollir la sucursal de la gran pinacoteca, si consideréssim que es tracta de negoci i projecció com el Mobile, tot foren facilitats, no traves, al projecte Hermitage de la bocana del port. Més encara quan, d’entrada, els promotors no demanen un euro a les administracions.

Barcelona ens encanta i encanta, però no té cap més possibilitat de participar en la lliga de les grans exposicions. En aquesta matèria som gairebé un desert com eren Bilbao o Abu Dhabi, i no en deixaríem passar l’oportunitat si no estiguéssim tan satisfets d’estar a punt de caure en l’orgull provincià del que no es vol adonar que ha deixat de ser referència creativa i emissor de primer nivell.

Temes:

Museus