El Rei obre una legislatura incerta

La 14a legislatura de la democràcia es va obrir formalment aquest dilluns amb el discurs del rei Felip VI dirigit a diputats i senadors, i amb algunes novetats respecte a l’anterior obertura solemne de les Corts, el novembre del 2016. La legislatura es presenta incerta i amb un clima polític molt polaritzat, com ja es va poder comprovar a les sessions de la investidura de Pedro Sánchez. Aquest context explica que el més destacat de les paraules del cap d’Estat sigui la frase en la qual va dir que «Espanya no pot ser d’uns contra els altres. Espanya ha de ser de tots i per a tots». Per això també Felip VI va instar els partits a recuperar la confiança dels ciutadans en un moment en què les enquestes reflecteixen la desafecció de la ciutadania cap a la política com un dels problemes principals de la democràcia. En la mateixa línia, el Rei va encoratjar els partits perquè arribin a acords en un Parlament fragmentat en 17 forces polítiques com la manera de superar la paràlisi i legislar per al conjunt dels espanyols.

Tot i que no hi va haver al·lusions explícites a la situació a Catalunya, el Rei va recordar que «la Constitució és el lloc de trobada de les diferents maneres de sentir Espanya, respectuosa amb la pluralitat». La conjuntura a Catalunya serà, sens dubte, un dels reptes de la legislatura i per intentar encarar-la es constituirà la taula de diàleg entre els governs d’Espanya i de la Generalitat. La negociació no serà gens fàcil, i menys encara en període preelectoral, després de l’anunci del president Torra que convocarà eleccions autonòmiques una vegada s’aprovin els pressupostos de la Generalitat. Del desenvolupament de la taula de diàleg dependrà també un altre dels reptes inicials de la legislatura, l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, que depenen del vot d’ERC, condicionat, com ha anunciat Oriol Junqueras, a l’avenç de la negociació sobre el «conflicte polític» a Catalunya.

Entre les novetats de la sessió d’obertura destaca la nova actitud d’Unides Podem, tan diferent a la del 2016. Si llavors cap parlamentari de Podem va aplaudir el Rei, aquesta vegada ho van fer els ministres de la formació, amb Pablo Iglesias i Alberto Garzón al capdavant, mentre que els seus diputats romanien dempeus sense aplaudir –igual que els del PNB–, en un calculat repartiment de papers. Una altra novetat va ser la plantada al Rei protagonitzada per 49 parlamentaris independentistes de les formacions que ja no van acudir a la ronda de consultes a la Zarzuela –ERC, CUP, Bildu i BNG–, a les quals es va sumar Junts per Catalunya. Els líders d’aquestes formacions van llegir un comunicat titulat ‘No tenim Rei’ en el qual van declarar que no estaven representats per la Monarquia i, erigint-se de manera indeguda en únics representants de les societats «catalana, basca i gallega», van sostenir que aquestes «rebutgen majoritàriament la figura d’una institució anacrònica hereva del franquisme». Una actitud emparada per la llibertat d’expressió, però que no ajuda al clima de diàleg i d’entesa que són imprescindibles per abordar els conflictes pendents.