Un pla a la mida de Netanyahu

Sense gairebé reacció internacional i davant l’impotent empipada del feble i fracturat lideratge palestí, res impedeix al Govern israelià en funcions de Benjamin Netanyahu començar a posar en pràctica l’anomenat pla de pau per als palestins i israelians conjuminat per la Casa Blanca de Donald Trump. La primera implicació del pla és l’annexió formal per part de l’Estat hebreu dels principals blocs d’assentaments de Cisjordània, il·legals amb la legislació internacional a l’haver-se construït en territori ocupada durant la Guerra dels Sis Dies. En les dues últimes (i fallides) convocatòries electorals israelianes, Netanyahu ja va presentar en el seu programa electoral el projecte d’annexionar grans parts de Cisjordània, avui sota control israelià (com tot el terreny de la Palestina històrica) però no formalment sota la seva sobirania. En aquest sentit, com en d’altres, el pla presentat a Washington la setmana passada és un text a la mesura no ja d’Israel, sinó de Netanyahu, assetjat per la justícia del seu país per corrupció i primer ministre en funcions després que les dues últimes eleccions no dibuixessin una majoria de Govern.

El pla de pau, en realitat, és la carta als Reis feta realitat de la dreta i ultradreta israeliana. Redactat sense participació palestina, desdenya la legislació internacional, les resolucions de l’ONU acumulades durant dècades de conflicte i enterra de forma definitiva, en l’àmbit diplomàtic, els acords d’Oslo i la solució dels dos Estats. Això sí, és un pla més realista, en tant que certifica la realitat existent sobre el terreny des de fa temps: el control total d’Israel sobre els territoris palestins ocupats, exercits mitjançant l’ocupació militar i la colonització. La Palestina que dibuixa i certifica el pla de Trump no és una invenció de la Casa Blanca, sinó que és la que ja existeix avui: minvada, discontínua, dividida, sota control israelià. La pregunta és com pensa continuar gestionant Tel-Aviv la vida de milions de palestins sota el seu control. Molts (entre els quals alguns fidels amics d’Israel) avisen que el pla certifica l’existència de diferents lleis, drets i llibertats per a dues poblacions al mateix territori.