Consultori Netflix

¿El cap sencer o només la coroneta s’entreveu rere la pantalla? El metge, enfundat a la bata blanca, ¿el mira quan li parla, o més aviat tecleja desmesuradament? ¿Se sent tractat com una persona, o es veu convertit en una font generadora de dades per a un sistema potentíssim?

¡Li encantaria que el metge s’aixequés de la cadira, ¿veritat?, que li donés la mà i el mirés als ulls, amb una escolta activa i un somriure amable! Doncs, deixi’m dir-li que alguns ho aconsegueixen a partir d’una professionalitat excel·lent, una vocació mantinguda i un esforç renovat per a cada pacient, perquè se n’han d’atendre 50 en un matí, 10 minuts de mitjana, es tracti de diagnosticar un simple refredat o de comunicar que la imatge de l’eco correspon a un tumor. Però, sobretot, perquè el metge ha de subjugar-se a la perversió dels objectius. La situació de salut del pacient és el medi, l’aliment d’un sistema àvid d’informació que explotar i analitzar, cosa que és positiva, però que no hauria de ser el prioritari. N’hi ha més: al metge li va el sou, vaja, els incentius, que formen part del salari, en el teclejat. ¡Quina pressió! En funció de variables tals com els medicaments que prescrigui (i la despesa que generin), la nòmina li somriurà lleugerament.  

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A això s’hi ha d’afegir que, majoritàriament, ni metges de família ni especialistes han tingut cap formació en comunicació. Parteixen de les seves habilitats o debilitats innates per espavilar-se com poden. Com a docent en diversos programes de postgrau, comprovo com els facultatius demanen eines per desenvolupar les habilitats d’una comunicació afectiva i efectiva amb els pacients.

La Conselleria de Salut ha promès 40 milions d’euros en una nova tecnologia, estil Netflix, que no obligui a anar obrint i tancant finestres a l’ordinador quan s’està ‘atenent’ els malalts. Veurem resultats molt ràpidament, diuen. ¡D’aquí a dos anys! Tant de bo que, en aquell moment, la criatura no entrevegi ja la seva pròpia obsolescència.