Canvi de foto

Allà hi havia els diputats de JxCat aplaudint Torra. El president que ningú va votar, el del verb incendiari, «¡apreteu, apreteu!», l’intrèpid que va fer d’una pancarta la seva revolució particular per acabar retirant-la tard i malament. Aquesta pancarta penjada a la Generalitat durant la campanya electoral és el símbol perfecte d’un procés que va menysprear la meitat de Catalunya i va voler unir l’altra meitat contra el déu venjador de l’Estat espanyol. En una contradicció de nefastes conseqüències (beneficioses per al còmput electoral), els polítics independentistes van entrar en una voràgine de bogeria i van competir entre ells donant a la pira del sacrifici la legalitat, el seny i la convivència. Èpica estèril que només alimentava el déu que deien combatre. Tres contenidors cremats i una manifestació de 200 persones és la indignació per la inhabilitació de Torra. Una revolta a la mesura del personatge.

Allà estaven aplaudint els de JxCat, buscant la foto de la traïció d’ERC. Mentrestant, els republicans comptaven les hores per al retorn de Junqueras. Sabien que l’èpica  canvia ràpid de foto.