Tolerància zero d''attrezzo'

Tolerància zero és un d’aquests conceptes que els encanta utilitzar als nostres dirigents futbolístics. Apareix en qualsevol discurs que es preï per transmetre una imatge de duresa contra qualsevol tipus de violència. També contra el racisme, la xenofòbia o el masclisme. Fins que s’ha de demostrar.

Perquè si quatre indigents mentals es dediquen a insultar Iñaki Williams per ser negre, llavors la tolerància zero passa a ser de grau quatre: «Eren només quatre». Doncs sí, és una sort que l’estupidesa humana no s’estengués a tota la graderia, però el primer missatge que s’espera d’un club és que sigui contundent, i que actuï amb la mateixa vara de mesurar que jutja els energúmens d’altres clubs. Com han fet molts dels seus aficionats, avergonyits davant de la limitació neuronal d’aquests quatre que es refugien en el futbol per descarregar les seves frustracions vitals.

De l’Espanyol s’espera contundència, amb paraules i amb fets. S’espera indignació perquè algú es disfressi de seguidor per comportar-se com un racista. Se li suposa que més enllà de la condemna que indica qualsevol manual de comunicació, remogui cel i terra per poder anunciar com més aviat millor que aquests pseudoaficionats seran expulsats. Perquè quan es condemna, però alhora s’adverteix que només eren quatre, que no eren de la grada d’animació i que si esbrinen qui eren –que no és tan fàcil– veuran el que permet el protocol, el missatge queda difuminat davant de l’interès per salvar la cara.

No s’oblidin dels càntics contra Piqué

L’Espanyol va denunciar els càntics intolerables que es van produir en el derbi de filials per part d’uns 50 inadaptats. No obstant, aquell mateix cap de setmana, LaLiga va denunciar que en el derbi de Cornellà s’havia repetit, en dues ocasions, aquest càntic homòfob, masclista i racista d’un sector d’uns 500 aficionats –aquesta vegada no van ser quatre– contra Gerard Piqué. La tolerància zero va passar a ser aquesta vegada tolerància dos.

Però cap club es deslliura de la tebiesa. Sense anar més lluny, quan al portaveu del Barça li van preguntar pels incidents als voltants de Mestalla, la seva primera reacció va ser la de rentar-se les mans. El Barça no els havia donat entrades i tampoc n’era responsable perquè havia passat fora de l’estadi. I és cert, però una vegada més, l’acte reflex és el de «jo no he sigut».

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Tampoc se salva LaLiga, que després d’anys de presentar denúncies davant de la Federació sobre els càntics ofensius que hi ha als camps cada cap de setmana, se n’ha adonat ara que alguna cosa no està funcionant. I menys innocent encara és la Federació, la que guardava les denúncies al calaix per no enfadar els clubs, que no volen sancions ni tancaments de grades.

Any 2020. I aquí seguim, esperant.