Repensar el model turístic

La necessitat d’abandonar la gran dependència del model de sol i platja del turisme espanyol resulta un debat recurrent, que des de fa anys aborden, amb més o menys èxit, tant el sector públic com el privat. Les característiques de la geografia i del clima mediterrani són un reclam turístic que han aportat innombrables beneficis per a Espanya i Catalunya des de la segona meitat del segle passat. I ho continua fent en l’actualitat. No es tracta, per tant, de renegar d’un important pilar econòmic del nostre país, sinó de repensar-lo. La fira internacional de turisme Fitur, que es fa a Madrid, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de diversificar mercats i desestacionalitzar el consum, a banda de no abandonar el tren de la innovació tecnològica i la sostenibilitat. Hi ha iniciatives interessants en tots aquests àmbits, que compten amb la implicació tant d’empresaris com d’administracions; es tracta de seguir per aquest mateix camí, amb més decisió si cap.

Són molts els motius que animen al replantejament del model turístic. Un d’aquests és l’evidència dels perjudicis del turisme massiu, com la proliferació en l’oferta d’allotjament –legal i il·legal– que a la llarga provoca l’expulsió dels veïns a causa de l’augment dels lloguers. Alguns barris de Barcelona són un bon exemple d’aquest fenomen. Cada vegada que se supera un rècord en nombres de visitants (l’any passat es van vorejar els 84 milions d’arribades de turistes estrangers a Espanya, gairebé l’1% més), seria oportú reflexionar fins i tot quin punt aquest creixement es deu a un turisme de baix cost. El model ‘low cost’ perjudica la imatge de marca de la destinació, repercuteix negativament en les condicions laborals dels treballadors i, finalment, acaba sent poc competitiu davant altres llocs que ofereixen el mateix però a preus més baixos, com Tunísia o Turquia.

La innovació tecnològica pot ser una palanca de millora. Hi ha empresaris que han confiat en excés en la inèrcia d’una fórmula que va poder tenir èxit en el passat, però a la qual la falta de modernització i adaptació als nous hàbits de consum l’han tornat obsoleta. Hi ha nombroses oportunitats de negoci en aquest camp (aplicacions de ‘smartphones’, realitat virtual, intel·ligència artificial...) que contribuirien a elevar la qualitat de l’oferta i a ser, en definitiva, més competitiva.

Un últim aspecte a tenir en compte és l’ecològic. L’emergència climàtica ja no és una amenaça llunyana, sinó que empeny a actuar amb urgència. I això afecta totes les esferes de la vida, també la manera com concebem l’oci i les vacances. La borrasca ‘Gloria’ és un recordatori de la necessitat de planificar l’urbanisme en harmonia amb el medi ambient, una cosa que no sempre té en compte el desenvolupament turístic, com podem veure en innombrables exemples del nostre litoral. Una nova generació d’adolescents reclama canvis profunds per un món més sostenible. Ells seran els consumidors –i els turistes– del futur. Escoltem-los.