Al contraatac

Torra i Sánchez en exclusiva

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46323942 spain s prime minister pedro sanchez  left and the president200109103039

zentauroepp46323942 spain s prime minister pedro sanchez left and the president200109103039 / Manu Fernandez

No se sap quan, ni si Torra serà president.

Sánchez. –Hola, això... ¿president? Tu em diràs.

Torra. –¿Què tal, president? Benvingut a Barcelona. He sentit que visitaràs tots els presidents autonòmics.

Sánchez. –Doncs aquesta és la idea.

Torra. –Sona poc espontani. ¿Tant t’has de justificar per venir-me a veure?

Sánchez. –És que vull abordar amb energia el diàleg territorial.

Torra. –Doncs vas tardar a trucar-me, punyeta.

Sánchez. –És que no condemnaves la violència.

Torra. –El que passa és que estaves en campanya electoral, noi.

Sánchez. –Bé... ¿parlem de la taula de negociació?

Torra. –Digue’ls als d’Esquerra que no tinguin pressa. Pitjor ho tinc jo que estic a mig inhabilitar o fulminat del tot. No sé si em fio jo de Rufián i companyia. S’estan fent els dialogants per guanyar les catalanes.

Sánchez. –Si la posició d’Esquerra és òptima electoralment, us podíeu haver abstingut també vosaltres. No sé si us convé haver votat el mateix que Vox. Bé, que l’únic que demanen és que tu i jo donem llum verda a la taula.

Torra. –I torna amb la taula. Total, nosaltres et demanarem la independència, l’amnistia –també per a mi– i que ni se us ocorri detenir Puigdemont si ve per aquí. Quatre cosetes, vaja.

Sánchez. –No si la qüestió és que hi hagi taula i després ja ho veurem. Per cert, canviarem la llei en el tema de la sedició, home. Perquè, una altra cosa... de cara als pressupostos vosaltres res, ¿oi?

Torra. –¡No fotem! Per a això ja hi ha els d’Esquerra, que són tan bons nois. Nosaltres som radicals, president. ¿Com serà la taula?

Sánchez. –Àmplia, amb representació...

Torra. –No, dic quin tipus de taula. Que si blanca, que si de fusta...

Sánchez. –Bé, no ho sé.  Com vulgueu. ¿Blanca?

Torra. –Si és per mi, millor de fusta. És que blanca et poden colar una melamina d’encant.

Sánchez. –Val, doncs de fusta. Que no sigui blanca. Cap problema.

Torra. –Però de fusta conífera d’avet, que és molt del Pirineu. És una fusta molt... fusta. No sé com dir-t’ho.

Sánchez. –De conífera d’avet, molt bé.

Torra. –Imagino que hi haurà taula a Barcelona i a Madrid.

Sánchez. –Sí, sembla el més oportú.

Torra. –Doncs, si pot ser, que les dues taules siguin diferents. La de Madrid que sigui de fusta castellana de pi massís. I així, vulguis que no, es manté el fet diferencial. I sobretot les taules ben falcades, que no es decantin a cap costat.

Sánchez. –En prenc nota. ¿Com vols les cadires?

Torra. –És igual. Que no siguin giratòries, que nosaltres ja donem voltes als mateixos temes. ¡Ah!, i que no falti aigua ni ratafia.

Sánchez. –Entesos.

Notícies relacionades

Torra. –Que la Moreneta ens il·lumini.

Sánchez. –¿És de JxCat?