Les mesures del nou Govern

Salari mínim, ¿el missatge és el pacte?

L'alça dels últims anys ha frenat la desigualtat i ajudat l'economia a l'augmentar la capacitat de consum de molts treballadors

4
Es llegeix en minuts
zentauroepp51942700 200125180304

zentauroepp51942700 200125180304

Un dels primers passos del Govern ha sigut pactar una pujada del salari mínim del 5,5%, fins als 950 euros. És una alça valuosa ja que l’IPC previst ronda l’1% i sumat al 22,3% del 2019 i al 8% del 2017, condició del PSOE per aprovar el sostre de despesa de Mariano Rajoy, compensarà els treballadors més mal pagats, els més castigats per la crisi i la desigualtat. En quatre anys el salari mínim haurà pujat un 44%.

No està gens malament i des de la perspectiva social és una cosa molt justificada i que entronca amb el programa dels partits que sustenten el Govern. ¿Ho és també des del punt de vista econòmic?

Molts economistes argumenten que el salari mínim acaba perjudicant les empreses menys competitives i perjudicant l’ocupació. Però en gairebé totes les economies avançades –incloent els Estats Units– el salari mínim s’ha imposat perquè se sap que l’equilibri social és una condició necessària per al creixement. La clau està en aconseguir que els increments d’aquest salari no tinguin costos negatius (pèrdues d’ocupació) superiors als beneficis de l’equitat social i l’augment del poder de compra d’un sector rellevant de la població, a Espanya dos milions d’assalariats.

Època de bonança i poca inflació

Apujar el salari mínim, que a més tira a l’alça el dels convenis, en una recessió pot ser un greu error. Al contrari, augmentar-lo en època de bonança i poca inflació combat la desigualtat i afavoreix l’economia a l’incrementar el consum dels treballadors. És el que ha passat a Espanya els últims anys –després de la devaluació salarial obligada per la crisi– i és el que explica, en part, que estiguem creixent més que la mitjana de la zona euro.

¿És excessiu el 5,5% per a aquest any? És cert que la creació d’ocupació va ser menor el 2019, però era lògic després de diversos anys en què es creaven mig milió de llocs de treball i la taxa d’atur va caure del 27% al 14%. El que és notable és la resiliència de l’ocupació malgrat que el creixement del PIB ha baixat del 4% al 2%. Per això hauria sigut arriscat elevar el salari mínim a 1.000 euros, com exigien els sindicats i com la mateixa CEOE accepta per als convenis.

Seria convenient que la negociació i el pacte amb els agents socials fos el camí per dur a terme la reforma laboral

Però el més rellevant, i positiu, és que aquesta pujada no ha sigut dictada des de l’Executiu, sinó que s’ha consensuat amb patronals i sindicats. El pacte indica que –comptabilitzant pros i contres– els empresaris la creuen assumible. I l’acord amb els interlocutors socials –que no ha de ser un dogma perquè el Govern és l’últim responsable– és molt convenient en un moment de grans incògnites i desacceleració a tot Europa. A més és assenyat que el pacte sigui per un any, cosa que permet més flexibilitat davant el futur, ja que ningú pot assegurar com estarà l’economia mundial a principis del 2021.

Però, ara com ara i adaptant-lo al poder de compra, el salari mínim espanyol és raonable, segons les dades d’Eurostat, ja que està bastant per sota del d’Alemanya, Holanda, França, la Gran Bretanya i fins i tot Irlanda, però per sobre d’Eslovènia, Polònia, Portugal i altres.

D’altra banda, tenint en compte la incertesa internacional i la voluntat de derogar o revisar la reforma laboral, seria bo que aquest objectiu s’aconseguís a través de la negociació i el pacte d’empresaris i sindicats. No fos cas que una reversió total de la reforma portés efectes contraris a la forta creació d’ocupació des del 2014. I la reforma laboral –amb els seus encerts i els seus indubtables excessos– la va fer Rajoy, però bastantes de les seves idees són les que prevalen als països més pròspers de la UE.

Mínimes tensions en el front econòmic i social

A més, a un Govern que pel que sembla haurà de governar amb una gran crispació política amb la dreta, li convindria molt la negociació, el pacte i les mínimes tensions en el front econòmic i social. Amb el pacte del salari mínim –en què empresaris i sindicats han hagut de deixar bastants pèls a la gatera– s’ha fet un primer pas en aquesta direcció, que hauria de tenir continuïtat.

Però hi ha sectors –no només l’agricultura– que insisteixen en els efectes negatius de l’alça del salari mínim i les cotitzacions socials sobre les seves empreses. És un perill a tenir en compte i l’economista José Carlos Díez ha llançat una idea audaç però interessant que podria mitigar el problema: que el salari mínim no sigui únic, sinó que es pacti i adapti a les comunitats autònomes, ja que el teixit empresarial de l’Espanya buida pot tenir més dificultats per digerir pujades que Catalunya, Madrid i el País Basc.

Notícies relacionades

Apujar el mínim per augmentar la prosperitat ha de fer el mínim mal possible.