L'esperit de l'1-O
Com si els hi anés la vida
El procés, seguint un camí molt semblant al 'brexit', es va alimentar del ressentiment. Va saber remoure l'emotivitat i l'èpica patriòtica i inflamar el sentiment de greuge
zentauroepp51834428 madrid 20 01 2020 juicio contra el mayor de los mossos d e200120143418 /
Així va descriure Josep Lluís Trapero l’ànim amb què els ciutadans defensaven les urnes l’1-O. Més enllà dels arguments del judici a la cúpula dels Mossos, el retrat emocional del seu excap convida a la reflexió. El referèndum ni tan sols apareixia en el programa electoral vencedor de fa dos anys, ¿què va ocórrer perquè fos defensat per tants «com si els hi anés la vida»? Hi havia gent que en aquelles caixes de plàstic ‘made in Xina’ hi veia la clau per a la independència de Catalunya. Però la gran majoria hi va abocar la seva indignació cap al Govern de Rajoy.
Una indignació tan estesa com heterogènia que no es pot comprendre sense la Gran Recessió. Les víctimes més afectades per la crisi, les més vulnerables, no van anar en massa a la votació, però sí l’àmplia classe mitjana que havia vist com el present s’esquerdava i el futur dels seus fills es poblava d’incerteses. Tot i que sabien que la crisi s’estenia molt més enllà de les nostres fronteres, veien Espanya, més que mai, com un llast per a la moderna i dinàmica Catalunya. El procés, seguint un camí molt semblant a altres fenòmens com el ‘brexit’, es va alimentar del ressentiment. Va saber remoure l’emotivitat i l’èpica patriòtica (a penes tres anys abans s’havien celebrat els fastos commemoratius de 1714) i inflamar el sentiment de greuge. La solidaritat entre territoris va passar a ser un robatori i tot allò espanyol es va tenyir de barroeria. A la Catalunya que exhibia orgullosa el ‘Welcome refugees’ no hi havia necessitat de menysprear l’estranger, l’‘altre’ era el no independentista.
Centenars de milers de persones van defensar unes urnes que la raó convertia en inútils. Davant les ombres de la crisi, el somni de la independència oferia aires de grandesa. Segons el CEO, el 61% dels catalans (40,7% d’ERC, 25,8% de JxCat i 56,2% de la CUP) creu que el Govern actual no sap solucionar els problemes dels ciutadans. Amb la Gran Recessió va arribar el Gran Somni i, ara, el Gran Desconcert. Queden moltes emocions per gestionar.
