Editorial

Després del 'Gloria'

Al marge d'atendre els estralls immediats, és necessària una reflexió de futur sobre el territori

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp51871955 grafcat089  malgrat de mar  barcelona   22 01 2020  vista ge200122213209

zentauroepp51871955 grafcat089 malgrat de mar barcelona 22 01 2020 vista ge200122213209 / Alejandro Garcia

Després d’uns dies d’alerta màxima a tot el territori, a causa del pas de la borrasca ‘Gloria’, arriba el moment de les anàlisis i la reflexió. I també del balanç de danys causats per aquest inusual i furiós temporal que ha fuetejat la costa mediterrània i bona part de les conques dels seus principals rius. Primer de tot s’ha de lamentar la mort d’almenys 13 persones i, seguidament, les afectacions en molts casos dramàtiques en diversos punts. A Catalunya la llista és llarga i va des de les destrosses al delta de l’Ebre fins als greus danys ocasionats a la conca del Tordera, passant per les inundacions al Baix Ter, les severes devastacions a les línies ferroviàries, amb l’ensorrament del pont de Malgrat, o la destrucció de les platges d’una part important del litoral. A tots aquests estralls, amb una factura que només a Catalunya, i en un balanç encara molt preliminar, supera ja els 40 milions d’euros, s’hi ha de sumar, per descomptat, les circumstàncies personals dels afectats: des del confinament o l’anul·lació de l’activitat escolar fins a pèrdues econòmiques de gran calibre, de vivendes a negocis o explotacions agrícoles i pesqueres.

Certament, la prioritat és ara recuperar com més aviat millor la normalitat en el transport, la circulació i les infraestructures, i actuar de manera decidida per pal·liar els perjudicis entre els afectats, a través de la declaració de zona catastròfica i dels ajuts que puguin revitalitzar el pols social i productiu.

Però a hores d’ara ja es pot fer no només un balanç de la situació, sinó que també s’ha de dur a terme una revisió de com ens enfrontem a l’emergència climàtica, a les condicions meteorològiques extremes, que seran cada dia menys excepcionals. Una reflexió que ens ha de fer replantejar la concepció mateixa del territori i de la gestió que s’hi duu a terme. Convé destacar, en principi, l’encertada tasca de Protecció Civil en aquest dramàtic episodi d’emergència general, amb múltiples fronts a cobrir i, alhora, és necessari també preguntar-se per determinades accions que requereixen una investigació detallada. El fet que no es desguassessin les preses de Sau i Susqueda fins que els pantans van excedir el 100% de la seva capacitat, en una situació límit i no abans, planteja molts interrogants sobre l’eficàcia i l’oportunitat de la mesura. Altres crítiques a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) provenen de la falta de neteja dels cursos, com en el cas del Tordera, una zona oblidada per les institucions o immersa en barrabassades urbanístiques que avui es demostren fatals, des de l’absència de brossa a la deficient conservació de la xarxa ferroviària. El cas del Delta també demana una reflexió profunda, relacionada amb la falta de sediments provinents d’un Ebre cada dia menys cabalós, per interessos privats lligats a les explotacions de regadiu. Recuperació i reestructuració, accions immediates i previsions a mitjà i llarg termini, amb criteris que prioritzin el respecte ambiental, minimitzant al màxim el risc i escoltant la naturalesa.