Després de la borrasca 'Gloria'
Individualisme climàtic
El de febrer de 1909 va ser un temporal d'hivern, com el d'aquests dies, allunyat de l'ortodòxia que situa el rugit del llevant a la tardor i la primavera. Les cròniques d'aquells dies no parlaven de canvi climàtic.
zentauroepp51837442 grafcat9955 barcelona 20 01 2020 varias personas observa200122193142 /
Si no ho havia vist abans és que no havia passat mai. ¿Segur? Entre el 31 de gener i el 3 de febrer de 1911 el temporal de la Candelera va segar la vida de 140 pescadors catalans i valencians, entre ells els quatre germans i el pare de qui arribaria a ser alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó. Tan sols a Peníscola van morir 37 mariners, a Cambrils van ser 9. Gairebé totes les poblacions costaneres de tradició pesquera van comptar màrtirs de les onades. Eren temps de nul·la previsió meteorològica i de treure sants i verges –Pere, Carme, Candelera– en processó fins al port per apaivagar el mar. Va ser un temporal d’hivern, com el que ens ha visitat aquests dies, allunyat de l’ortodòxia que situa el rugit del llevant a la tardor i la primavera. Les cròniques d’aquells dies no parlaven de canvi climàtic. Només comptaven morts i mesuraven l’altura de les onades.
No són aquestes línies negacionistes. Un no és científic i sap quan toca callar i escoltar. Però sí que són crítiques amb la narrativa obsessionada a enllaçar qualsevol fenomen meteorològic excepcional amb el canvi climàtic. Perquè per dir que hi ha hagut temporals abans, iguals o pitjors, no fa falta ser científic, només haver escoltat els vells o no menysprear la petita història local. O, més difícil encara per no dir impossible, deixar de considerar-nos a nosaltres mateixos la unitat de mesura de totes les coses.
L’individualisme extrem dels nostres dies té també la seva derivada climàtica. Tot comença i acaba en la nostra experiència i en la memòria de peix que ens acompanya. El ‘Gloria’ ja se n’ha anat. D’aquí a uns anys, quan torni amb un altre nom, ens semblarà que és de nou la primera o la pitjor de les vegades. I demanarem explicacions exprés i un bon ‘show’ per entendre quin pecat hem comès perquè el mar i el cel ens castiguin amb la seva pitjor cara. Ja no en tenim prou, com passava als vells d’abans, amb una cosa tan resignada com acceptar que és el que ens toca per viure en aquesta part del Mediterrani.
