IDEES
A matadegolla per un pla seqüència
zentauroepp51639325 abel200108172604 /
¿En quin moment hem passat d’al·lucinar amb un pla seqüència a perdonar-li la vida? ¿I a utilitzar-lo per tombar l’opinió de l’altre? ‘1917’, la pel·lícula de Sam Mendes sobre la primera guerra mundial, ha provocat una guerra paral·lela entre dos bàndols: el dels que al·lucinen que estigui feta en un pla seqüència i el dels que veuen en la decisió del director una simple fardada tècnica. Òbviament, generalitzo i exagero. El ventall d’aproximacions a la pel·lícula és més ampli i elaborat. Però això està sobre la taula, i tant la ingènua enganxada entre fans i detractors del pla seqüència de Mendes com el deliri al voltant a com es va fer ha sigut aquests dies motiu de bromes en línia.
‘1917’ ha provocat una guerra entre els que al·lucinen que estigui feta en pla seqüència i els que hi veuen una simple fardada tècnica
Hi ha un fil impagable a Twitter de Rian Johnson, director de ‘Puñales por la espalda’ (2019), que comença així: «Ahir a la nit, als PGA (premis del sindicat de productors), Sam Mendes em va explicar que ‘1917’ va ser realment rodada en una presa contínua, i si un actor s’equivocava tornaven a començar des del principi. Van pagar a Benedict Cumberbatch perquè aparegués tots els dies i esperés a l’habitació del final. Va estar allà sis mesos». Aquesta broma, boníssima, remarca l’absurd de la conversa entorn de ‘1917’. Feia temps que no es parlava d’una pel·lícula d’una forma tan simple (una cosa que no té res a veure amb tenir dret que ens agradi o no), reduint-la a si el director va de llest o no al fer-la així, a si és o no una mera demostració de força, fins i tot (vet aquí el més gran dels deliris) ¡a si el pla seqüència té o no trampes! ¿De veritat? ¿Hi pot haver gent que al 2020 es passi la pel·lícula intentant descobrir els talls?
Sincerament, i sent conscient que l’opinió a les xarxes (que és on més s’ha fet visible la discussió i el conseqüent ‘beef’ entre fans i detractors) és cridanera i polaritzada, crec que aquesta manera de ventilar-se ‘1917’ és un acte reflex a l’imprevist. L’any d’‘Érase una vez en... Hollywood’, ‘El irlandés’ o ‘Parásitos’, arriba la pel·lícula de Mendes i agafa una força en els premis amb què no comptàvem. Arriba l’última i es posa la primera, i una manera de descarregar l’enuig és estar a matadegolla per un pla seqüència.
