Editorial

Trapero, al banc dels acusats

L'ús polític dels Mossos té conseqüències indesitjades per al cos i pot tenir-les penals

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51834606 trapero200121154725

zentauroepp51834606 trapero200121154725 / JOSE LUIS ROCA

La segona part del judici del procés es juga a l’Audiència Nacional i prova al banc dels acusats a la cúpula policial i política d’Interior a la tardor del 2017: el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exdirector de la policia autonòmica Pere Soler i l’exsecretari de la Conselleria d’Interior Cèsar Puig. En els dos primers dies de judici, Trapero ha sigut el protagonista d’un minuciós interrogatori per part de la fiscalia sobre el seu paper el 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d’Economia i els dies anteriors i posteriors a l’1 d’octubre. El jutge d’instrucció va decidir separar aquestes dues causes, i aquesta decisió ha causat que el judici a la cúpula dels Mossos se celebri després del procés als membres del Govern al Tribunal Suprem. A tres dels encausats a l’Audiència Nacional se’ls demana 11 anys de presó per rebel·lió quan en la seva sentència el TS va dir que no hi va haver rebel·lió sinó sedició.

En l’interrogatori a Trapero, igual com va passar al judici del TS i com probablement passarà a tot el procés a l’Audiència Nacional, el nus gordià és el fet que el mateix Govern que va organitzar el referèndum controlava els Mossos que ho havien d’evitar. Aquest situació insostenible va donar lloc a irresponsables declaracions polítiques (que sota una determinada interpretació penal donen peu a un relat de la fiscalia molt dur) i que totes les accions de la policia autonòmica fossin analitzades amb lupa. A la tardor del 2017, se les estudiava sota un prisma polític, i avui, sota un prisma judicial.

Trapero, heroi popular de l’independentisme després dels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils, va declarar a l’Audiència que la via unilateral va ser una «barbaritat». Com ja va fer al TS, busca una defensa estrictament tècnica de la seva tasca policial i es desmarca de les decisions polítiques. L’apropiació política dels Mossos (que es deuen a tots els ciutadans, no només els independentistes) té conseqüències indesitjades per al cos i, en el procés de judicialització del procés, pot tenir durs efectes penals.