IDEES

Còmplices del monstre

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp19599764 files this photograph obtained courtesy of the service de po200121182945

zentauroepp19599764 files this photograph obtained courtesy of the service de po200121182945

No sabia el que anava a veure quan vaig seleccionar ‘reproduir’. Em costava entendre que el que estava veient era real. Estava tan ben contat, tan ben construït i era tan terrible, que se’m feia impossible consumir-ho com si fos part del món on visc. 

‘Don’t f**k with cats’, traduït a l’espanyol com ‘A los gatos ni tocarlos: un asesino en internet’, ens explica la història de Luka Magnotta, un assassí en sèrie canadenc que va començar les seves terrorífiques etapes pujant vídeos a internet en els quals matava gatets per després acariciar-los, recreant-se amb la seva crueltat. Després de d’haver despertat l’odi de milions de persones per tot el món, Magnotta va continuar pujant vídeos fins que va arribar a la total expressió de la seva vilesa: un assassinat meditat, desapassionat, atroç. 

Al veure un documental com el que explica la història de l’assassí Luka Magnotta, acceptem la fosca fascinació cap al que és terrible

Notícies relacionades

El documental comença contant-nos els passos d’aquells que van intentar trobar Magnotta després descobrir l’existència del primer vídeo, cosa que va generar una onada d’atenció i fama que Magnotta abraçaria, satisfet, provocant-los i incitant una persecució que l’acompanyaria fins al dia que va acabar entre reixes. Magnotta perseguia la fama i internet l’hi va donar. Internet ha creat una nova mentalitat de massa i ara en podem formar part d’una des de la comoditat de casa nostra. Podem cremar bruixes en pijama, crear huracans d’odi i terror en sabatilles i veure com el món es desintegra estirats al sofà. Podem ser testimonis de tota classe d’atrocitats que són a un clic de distància. 

I ,al final del documental, una última por i reflexió: ¿Som els espectadors còmplices del monstre? La resposta senzilla seria: «sí». Tots som una mica culpables, perquè ser testimoni voluntari és ser d’alguna manera part del que estàs mirant. Som còmplices per acceptar aquesta fosca fascinació cap al que és terrible, per no apagar aquesta curiositat mòrbida que ens porta a veure i compartir aquest tipus de contingut, allà on puguem trobar-lo. Magnotta és el culpable, però els altres portarem sempre el pes d’haver sigut el públic que ell tant desitjava i va necessitar per acabar de convertir-se en la pitjor versió de si mateix.

Temes:

Documentals