Talent satel·litzat de baix cost

Que el personal del cine i el teatre català estan preparats per donar molt més del que poden oferir en aquests moments és una evidència. Comptem amb bona formació, amb imaginació, amb talent i amb coneixement. Això es demostra setmana rere setmana en la programació de les sales teatrals i almenys una vegada a l’any en l’acollida de la gala dels Gaudí, consolidada i vistosa, malgrat la precarietat. El problema, el gravíssim problema que patim en aquests dos àmbits, és de finançament, de dimensió, de capacitat per aixecar produccions que no siguin petites o modestes. En les dures condicions actuals del mercat, el talent és imprescindible, però no pot saltar per sobre de la barrera dels baixos costos.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els efectes de la precarietat, o més aviat l’ofec, al que la Generalitat ha sotmès la cultura es manifesten de manera contrària a cada un d’aquests dos sectors. Mentre en el teatral, el fil menys prim (prohibit parlar d’espessor) alimenta les companyies i les empreses més consolidades, i per això no queden més que engrunes per als joves i els emergents, la desertització de la política audiovisual ha obert el pas als nous directors, i encara més directores, perquè només ells, o sobretot ells, els que no tenen res a perdre i molt per demostrar, s’arrisquen a rodar amb pressupostos paupèrrims.

Les previsions no milloren de manera significativa per l’increment del pressupost de Cultura, i menys perquè una part massa substancial d’aquesta misèria disfressada de bones intencions va a patrimoni i a museus en comptes d’abocar-se de manera primordial en la creació. La lliçó en positiu d’aquest increment hauria de consistir en l’augment de la pressió de la cultura viva i encara bategant. Alguna cosa s’ha mogut. Potser comencen a creure que l’han fet massa grossa i comencen a sentir els remordiments de Macbeth. Potser volen parar el cop. Aquí un argument afegit: mentre manen els independentistes, i amb la seva inestimable col·laboració, Barcelona s’està convertint en un satèl·lit cultural de Madrid.