Balanç tecnològic de la dècada

¿Què ens ha portat l’última dècada tecnològicament parlant? L’inici del 2020 és un bon moment per fer balanç. Han aparegut nous dispositius, s’han multiplicat les aplicacions, s’ha estès l’ús de les xarxes socials i han aparegut altres preocupacions socials. Tot això sota una perspectiva temporal que redueix els temps i obliga a actualitzar la tecnologia constantment.

Nous dispositius

El nombre de dispositius tecnològics s’ha ampliat. La tendència ha sigut disminuir-ne la mida i augmentar-ne l’autonomia. Una cosa encara no ha canviat: la durada de les bateries continua sent un tema pendent. Han millorat, però encara estem massa pendents de recarregar. ¿Quins dispositius han tingut més protagonisme? L’iPad, els altaveus intel·ligents i els auriculars sense fil són mostres de com ha anat avançant la tecnologia.

Les pantalles del televisor i de l’ordinador es van veure complementades per les tauletes. En concret, el llançament de l’iPad el 2012 va obrir un nou mercat per a aquest tipus de productes. Més endavant els altaveus intel·ligents han popularitzat els assistents digitals, com Alexa d’Amazon o el de Google. Els avanços també s’han visualitzat amb l’ús dels auriculars sense fil, que han allibera els usuaris dels cables de connexió. És a dir, ens encaminem cap a una societat en què totes les activitats diàries estaran lligades a les connexions via ‘bluetooth’ o el que es diu la Internet de les coses.

En aquest apartat, l’empresa Apple ha pres protagonisme durant gran part de la dècada, tot i que la consolidació de marques com Samsung i Huawei ha fet que, en aquests últims anys, les empreses asiàtiques hagin anat prenent més rellevància. De fet, només s’ha de veure el seu protagonisme al Mobile World Congress. La raó és que el més gran nombre d’usuaris de dispositius digitals es troba a l’Àsia. Els Estats Units i Europa han quedat relegats a posicions posteriors perquè no poden competir amb els enormes mercats dels gegants xinès i indi.

Més xarxes socials i aplicacions

Dues xarxes socials s’han convertit en imprescindibles per a molts usuaris. La primera és Instagram, que va néixer el 2010, i ha marcat la nova dinàmica de publicar fotos per explicar les nostres rutines diàries. La manera de comunicar visualment s’ha convertit en majoritària especialment per als consumidors més joves. Snapchat també va revolucionar el mercat el 2011, convertint el que és efímer en el més rellevant. Aquesta xarxa ha popularitzat les ‘stories’, vídeos curts de 20 segons que desapareixen en 24 hores, així com els filtres que s’afegeixen a les fotos. Si bé és poc coneguda a Europa, el seu impacte ha sigut important perquè altres xarxes com Facebook i Instagram han adoptat en gran part el seu llenguatge comunicatiu. Aquestes dues xarxes han mantingut la influència anglosaxona a escala global; tot i que a finals de la dècada hem vist que una xarxa asiàtica, Tik Tok, es començava a expandir més enllà del mercat xinès. Ara s’ha convertit en l’entreteniment musical de molts dels nostres adolescents.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

L’ús de les aplicacions ha anat ampliant els seus horitzons cap a diferents àmbits. Una de les protagonistes de la dècada ha sigut la de cites, Tinder. S’ha convertit en una expressió del que el sociòleg Bauman anomena ‘amor líquid’. En el món de l’entreteniment, l’aplicació de Netflix ha transformat la manera de consumir continguts audiovisuals. I si parlem de jocs, destacarien el CandyCrush i PokémonGo. Tots dos són l’expressió de com entretenir-nos en mobilitat. El primer perquè l’utilitzem en temps morts (segurament en els nostres trajectes diaris en transport públic o privat) i el segon perquè es va convertir en l’entreteniment estiuenc que, a més, afavoria el caminar i la interacció social.

Noves preocupacions socials

Aquest nou escenari digital ha portat noves preocupacions entorn de l’ús de les dades personals. Un dels episodis que ha marcat un abans i un després ha sigut el cas de Cambridge Analytica el 2018. Gegants tecnològics com ara Facebook i Google han vist que s’han d’establir límits per garantir la privacitat de l’usuari. La desinformació també s’ha convertit en una preocupació dels governs, no únicament en períodes electorals. Ara forma part de l’acció governamental i de l’agenda de les polítiques públiques.