Els oligarques de la UE

Els oligarques no són un fenomen exclusiu de Rússia o Ucraïna, sinó que constitueixen un greu problema en el si de la Unió Europea (UE), per la seva creixent influència política i perquè es nodreixen dels fons europeus. Malgrat els reiterats avisos del Parlament Europeu, fa anys que la Comissió Europea ignora aquests riscos. A iniciativa de l’eurodiputada democristiana alemanya i presidenta del comitè de control pressupostari, Monika Hohlmeier, el grup popular ha anunciat aquesta setmana que proposarà «una nova llei antioligarques» per impedir que continuïn drenant els fons europeus.

La iniciativa està dirigida, en primer lloc, contra el multimilionari primer ministre txec i destacada figura del grup liberal, Andrej Babis. El primer ministre és una de les fortunes més grans del país, controla diversos mitjans de comunicació que el van ajudar a guanyar les eleccions i està imputat per un frau de 2 milions d’euros als fons de la UE. El seu grup Agrofert, un conglomerat de 250 empreses, va rebre almenys 82 milions de fons europeus el 2017. Un informe de la Comissió Europea va concloure el 2018 que hi havia un conflicte d’interès a l’encapçalar el Govern que distribueix els fons i beneficiar-se’n.

Agrofert, que Babis controla a través de dos 'trusts', és també el propietari de sòl agrícola més gran del país: 57.000 hectàrees que li donen dret a uns ajuts agraris directes anuals de 14 milions. Babis va amassar la seva fortuna a l’ombra del llavors primer ministre i actual president de la república, Milos Zeman, que destaca per les seves afinitats amb Moscou. Un altre oligarca txec, Petr Kellner, primera fortuna del país i amb estretes relacions amb la Xina i Rússia, prefereix influir en l’ombra i va comprar a l’octubre un grup de 30 cadenes de televisió que cobreixen cinc països d’Europa de l’est amb una audiència de 45 milions de persones.

Ajuts automàtics

Els fons europeus són una font privilegiada d’ingressos per als oligarques dels Estats orientals de la UE. El primer ministre hongarès i membre del Partit Popular Europeu (PPE), Viktor Orbán, ha creat una xarxa clientelar d’oligarques locals entre empresaris fidels al partit i membres de la seva família mitjançant la privatització de terres agràries que donen accés a ajuts automàtics europeus i el repartiment de les obres dels projectes finançats amb fons europeus.

Una investigació de ‘The New York Times’ va detallar que Lornic Meszaros i Sandor Csanyi, vinculats a Orbán, s’embutxaquen 25 milions anuals d’ajuts directes agraris de la UE. Una altra investigació de ‘Le Monde’ va revelar que les empreses de Meszaros, la cinquena fortuna d’Hongria, viuen fonamentalment dels contractes finançats amb fons europeus. OLAF, la unitat antifrau europea, ha obert uns 60 expedients sobre Hongria, però les denúncies queden enterrades en un sistema judicial sota control d’Orbán. Una desena d’empresaris afins van regalar al Govern el novembre del 2018 els diaris, ràdios i televisions que havien comprat, i van reforçar així el poder d’Orbán, que va passar a controlar gairebé 500 mitjans de comunicació.

Els fons agraris europeus també són importants per als oligarques d’Eslovàquia, dels quals Jan Kuciak estava investigant les pràctiques de coacció als petits agricultors perquè cedeixin les seves terres quan va ser assassinat. El 5% dels propietaris agraris eslovacs acaparen el 75% dels ajuts directes agraris europeus, va constatar una missió del Parlament Europeu. Les revelacions en el judici del 'cas Kuciak’ han confirmat la captura de l’Estat per oligarques locals, ja que el magnat acusat d’encarregar l’assassinat, Marian Kocner, tenia sota el seu control figures clau del poder judicial i del partit socialdemòcrata governant Smer.

Múltiples fraus

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A Bulgària, així mateix, un centenar de propietaris vinculats al poder es queden amb el 75% dels ajuts agraris europeus. Des del primer Govern de Boris Borisov, del PPE, el 2009 es promou a Bulgària una legislació a la mesura dels interessos oligàrquics en els diferents sectors, amb múltiples fraus en els fons europeus. Un oligarca i diputat, Delyan Peevski, controla la major part dels mitjans de comunicació búlgars i els utilitza per marcar l’agenda política i denigrar els seus adversaris.

A Malta, un altre milionari amb conflictes d’interès, el laborista Robert Abela, acaba d’assumir el càrrec de primer ministre. Abela és fill de l’anterior president de l’illa i havia sigut fins ara assessor de Joseph Muscat, el seu predecessor. Muscat es va veure forçat a dimitir pels vincles del seu gabinet amb el magnat, Yorgen Fenech, acusat d’encarregar l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galitzia, que denunciava la corrupció governamental.