opinió
El repartiment de la promoció exterior de Catalunya
chacon2
La promoció exterior de Catalunya està en disputa. Es calcula que aquest any una quarantena d’institucions pugnaran pel pastís dels ajuts públics a la internacionalització de les empreses. Va ser a finals d’any quan el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va donar el tret de sortida a una batalla de recursos públics que es preveu complexa. La Conselleria d’Empresa d’Àngels Chacón ha de ser l’encarregada de bregar amb el sector empresarial i afrontar un repartiment en què les institucions es juguen fins i tot la seva subsistència. La Cambra vol aprofitar les seves possibilitats d’internacionalització pels seus llaços amb altres cambres per aconseguir el contracte del segle amb el Govern i que la Generalitat pagui per la promoció de la Catalunya dels prodigis.
Els pressupostos de la Cambra l’any que ve preveuen uns ingressos de 22,8 milions d’euros, cosa que suposa el creixement més destacat d’aquesta partida en els últims cinc anys i arribar al valor absolut més elevat dels últims 10.
Notícies relacionadesUna nova llei de cambres de comerç de Catalunya hauria d’omplir de competències la Cambra, especialment respecte a la promoció econòmica a l’estranger. La Cambra aspira a gestionar, gràcies als seus contactes amb les cambres de comerç de tot el món, bona part d’aquesta dinamització econòmica de les empreses catalanes a l’estranger. Però són moltes les institucions les que ofereixen serveis per a la internacionalització. Des de les patronals fins a Amec (que aquesta setmana va anunciar que amplia els seus objectius fundacionals), o el Govern a través d’Acció o Prodeca.
Fonts del Govern reconeixen que s’ha obert una fase en què cada entitat busca emfatitzar els seus arguments per ocupar una posició destacada per captar els recursos. La solució, afirmen, vindria amb una taula de negociació compartida per tots els aspirants i el repartiment de recursos per sectors d’activitat i àmbits territorials, però sense destrossar les ambaixades comercials catalanes. Sumar esforços però sense destruir actius consolidats.
