INTERRUPCIÓ DE L'EMBARÀS
Quan posem obstacles a l'avortament, ¿a qui posem en risc?
Menors i dones sense papers ni targeta sanitària són les que més pateixen les restriccions, que augmenten amb l'objecció de consciència
abortook
Fa uns mesos va ser detingut un menor per llançar al riu Besòs una maleta amb un nadó dins. Ara sabem que la menor embarassada d'aquest nadó havia demanat a l'inici de l'embaràs informació i assessorament per poder avortar. Aquesta se li va negar, precisament, per ser menor. Ja sabem quines han estat les conseqüències. Actualment, després de les últimes modificacions realitzades a través de la 'llei Gallardón', les dones entre 16 i 18 anys requereixen del consentiment "patern" per poder avortar a diferència d'altres qüestions de salut on l'autonomia del pacient està garantida a partir dels 16 anys.
Els obstacles davant el dret a l'avortament no contribueixen a reduir-los sinó contribueixen, irremeiablement, a posar en major risc a les dones llançant-les a pràctiques abortives menys segures o a seqüeles que poden perdurar tota la vida.
Davant d'aquesta situació cal preguntar-nos quins col·lectius de dones són els que es veuen més afectats per aquests obstacles. En el cas de les dones menors, de nou ens trobem davant d'una hipocresia social que suposa que totes les famílies rebran de forma empàtica, racional i respectuosa la notícia d'un embaràs adolescent i acompanyaran la menor en la presa de la SEVA pròpia decisió; aquest imaginari és com a mínim ingenu i, probablement capciós. No és una situació fàcil ni personal ni familiarment; hem de respectar la voluntat individual d'aquestes dones sobre una decisió que pot condicionar tota la seva vida futura.
Les menors són un dels col·lectius més vulnerabilitzats pel què fa al seu dret a l'avortament pel seu moment evolutiu, vital però sobretot per una llei que, com ja hem esmentat, vulnera els seus drets sexuals i reproductius. Així mateix en aquest Estat les dones "sense papers" no tenen tampoc garantit el dret a l'avortament per no comptar amb la targeta sanitària. També en aquest cas ens trobem davant la restricció d'un dret que hauria de ser bàsic davant d'un col·lectiu especialment vulnerabilitzat i que, davant aquesta situació, ho és molt més encara.
Hem de prendre en consideració, també, la famosa objecció de consciència d'alguns professionals de la medicina que es neguen a practicar avortaments i aquest fet suposa, a les dones que ho necessiten, incórrer en un periple de dificultats que les porta, sens dubte, a riscos de salut importants per no parlar de no veure respectat, tampoc en aquest cas, el seu dret. Davant l’objecció de consciència hi hauria molt a dir en el marc de la sanitat pública però avui vull posar l'accent en el tema de la vulnerabilització; preguntem-nos: a quines dones afecta l’objecció de consciència? Sens dubte a les que tenen menys recursos econòmics i socials.
La resta de dones poden acudir a la sanitat privada. Així doncs, un cop més, la llei de l'avortament -directa o indirectament- restringeix drets i posa en risc a les dones més vulnerables, com sempre.
