L'expansió de les rebaixes

En l’imaginari col·lectiu, rebaixes són només aquelles que comencen al gener i al juliol. Per això, tot i que ara trobemdescomptes tot l’any, els comerços segueixen reservant la paraula rebaixes alsdos períodes anualsen què, tradicionalment, es desfan dels seus estocs de temporada d’hivern i d’estiu. Dimarts passat, les botigues van tornar a sumar-se a aquest costum, cada vegada més desvirtuat a força d’encadenar una promoció rere una altra. Laliberalització de les rebaixes el 2012va permetre als comerçosoferir descomptes en qualsevol moment, cosa que, en un moment en què els consumidors arrossegaven els efectes de la crisi econòmica veient com el seu poder adquisitiu havia minvat i en què el comerç ‘online’ s’obria pas amb intenses campanyes, va ser un caldo de cultiu perfecte per a una guerra de preus que encara dura. 

Lesconseqüènciesd’aquesta competició per veure qui ven més baratno són sempre bones. Ni per als comerços,sobretot els petits –perquè tot i que poden dinamitzar les seves vendes temporalment, convertir el preu en l’únic reclam a la llarga pot acabar sent insostenible–,ni per als clients,perquè tot i que a primera vista surten guanyant si paguen menys, la desregulació de les rebaixes obre la porta a una falta de control. Ara ja no hi ha normes que obliguin que un producte mantingui el preu original durant un temps determinat abans de rebaixar-lo, ni tan sols que aquest producte s’hagi venut a la col·lecció anterior, així que el percentatge de descompte que de vegades surt a l’etiqueta o l’aparador pot ser més un esquer que una autèntica rebaixa de preu.

Els consumidors s’han acabat acostumant a comprar amb descompte, un costum que ha sigut alimentat per les mateixes tècniques de venda dels comerços. És pràcticament impossible revertir uns hàbits de consum tan assentats, però sí que és possible tornar a establir una regulació que protegeixi el client davant de gangues que no ho són tant. Això beneficiaria tant els consumidors com el conjunt del comerç.