1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50333609 austrian author peter handke gestures as he arrives back at 200110182400

zentauroepp50333609 austrian author peter handke gestures as he arrives back at 200110182400 / Francois Mori

La concessió, ara fa uns mesos, del premi Nobel de literatura a Peter Handke m’ha portat a rellegir una dels seus títols més reconeguts: 'La por del porter davant del penal'. Potser caldria demanar a Diego López, porter de l’Espanyol, l’únic que ha aturat dos penals a Messi, si de debò sent por quan li han de xutar el que en diuen la “pena màxima”, però estic segur que la novel·la de Handke s’ha beneficiat d’un títol tan popular. Llegida avui, la seva prosa freda es pot veure com una onada expansiva de 'L’estranger', d’Albert Camus (que per cert, va jugar de porter de futbol). A la novel·la de Handke, Bloch, l’obrer que han despatxat de la fàbrica, ex-porter, inicia un vagareig per la ciutat que reflecteix la seva angoixa existencial. Incapaç d’imaginar-se res, acaba escanyant la taquillera d’un cinema amb qui ha lligat. El millor porter de futbol, llegim, és aquell que no es mou davant d’un penal, i així el davanter li xuta la pilota a les mans. No està parlant només de futbol, esclar.

Publicada el 1970, 'La por del porter davant del penal' pateix sensiblement aquest mig segle de vida. Handke és autor d’una obra molt àmplia i difícil d’apamar (tot i la constància d’Alianza Editorial per traduir-lo al castellà). Hi ha un Handke, també des de l’inici, que es posa al centre de la seva obra i és més introspectiu. Penso en 'Desgracia indeseada' (a partir del suïcidi de la seva mare), 'Tarda d’un escriptor' (sobre el procés de creació) o les reflexions des del viatge a Sòria i Burgos, a 'Ensayo sobre el jukebox'. Una altra branca d’aquesta obra és la que el situa al costat de Sèrbia durant les guerres balcàniques, amb intervenció inclosa a l’enterrament de dictador Milosevic. Les seves opinions i decisions vitals li van fer perdre lectors, tot i que la qualitat de l’obra no se’n ressentís, i no és estrany que amb el Nobel els seus detractors hagin posat el crit al cel. Sempre que es vol considerar la distància entre l’obra d’un autor i la seva posició ideològica immoral, s’acaben citant els mateixos noms: els antisemites Ezra Pound, Louis-Ferdinand Céline... Ara, amb la pàtina daurada que li dóna el Nobel, qui vulgui podrà afegir Peter Handke a la llista.