Dues mirades
El fetitxe del referèndum
L'independentisme, amb els seus vaivens i els seus abusos, ha sembrat massa dubtes
zentauroepp49813885 una dona agafa una urna del refer ndum de l 1 o a la manifes190911173922 /
El 2012, en plena crisi i austericidi, Artur Mas va avançar les eleccions. «Ha arribat l’hora d’exercir el dret d’autodeterminació», va dir llavors. La patacada va ser important. Aviat, el combat va canviar de nom i el ‘dret a decidir’ es va convertir en el subterfugi de moda. Fins i tot el PSC de Pere Navarro, desmarcant-se del PSOE, el va recolzar al Congrés. La resolució va ser rebutjada. L’independentisme, malalt de presses i inconsistència, també el va matar. El referèndum va passar a ser una ‘pantalla passada’ i, el 2015, es van convocar unes eleccions suposadament plebiscitàries. La promesa era declarar la independència en 18 mesos. Es va perdre el plebiscit i el full de ruta es va canviar sobre la marxa. Va arribar el «referèndum o referèndum». També l’1-O, la DUI, el judici...
Tot i que el mantra és que el 80% dels catalans volen un referèndum, un 44% dels votants del 21-D van elegir partits contraris. L’independentisme, amb els seus vaivens i els seus abusos, ha sembrat massa dubtes. El referèndum s’assembla massa a l’artefacte fetitxe per monopolitzar el debat i mantenir-se en el poder.
Referèndum a Catalunya Artur Mas Independència de Catalunya Declaració unilateral d'independència (DUI)
