Les tres dretes opten per l'esbronc

L’actuació dels tres partits de dretes –Partit Popular, Ciutadans i Vox– en les dues sessions de la investidura de Pedro Sánchez anticipa el que ens espera durant la legislatura, si finalment aquest dimarts el president en funcions supera la votació definitiva. Dissabte, les tres dretes van optar, quant al fons, pel catastrofisme davant un futur Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem (UP), que tirarà endavant amb l’abstenció d’ERC i d’EH Bildu. En les formes, Pablo Casado, Santiago Abascal i Inés Arrimadas van recórrer al llenguatge gruixut i a l’insult. Les intervencions van ser tan similars que costava distingir entre Casado i Abascal. Arrimadas es va mostrar una mica més continguda, però el que va fer va ser pitjor per a la salut democràtica: es va passar la sessió, com ja havia fet abans mitjançant trucades a alguns barons socialistes, arengant la indisciplina de vot, el transfuguisme, una pràctica que no fa gaires anys va ser condemnada per tots els partits, que es van posar d’acord per evitar-la.

Si la primera sessió no va tenir per part de les tres dretes cap mena de proposta –ni tan sols es van aturar a criticar el programa PSOE-UP– i van centrar els seus al·legats a denunciar la suposada rendició de l’Estat als independentistes, l’ambient de la jornada dominical no va millorar en res. Intervenien els grups minoritaris, però això no va ser obstacle perquè el protagonisme fos acaparat per les tres dretes. Aprofitant unes paraules de la portaveu de Bildu sobre el Rei i la democràcia espanyola, el PP, Vox i Ciutadans van muntar una bronca monumental. Les raons semblen clares, tot i que equivocades: el PP vol emular Vox, l’alè del qual sent al clatell, però això només afavoreix l’extrema dreta. I Cs no vol rectificar els errors que li van fer perdre 47 escons.

La inexistència d’una alternativa raonable carrega de raons els signants del pacte de Govern i els qui han decidit fer-lo possible. Això no significa que sigui una bona notícia per al país.