Caos al Parlament de Veneçuela

Les imatges de la policia impedint l’accés a l’Assemblea Nacional (AN) de Veneçuela al líder opositor Juan Guaidó diumenge passat, mentre a l’interior del Palau Legislatiu s’elegia com a president de la institució a Luis Parra sense els vots de l’oposició, reflecteix el caos en què es troba sumida Veneçuela. Amb aquesta maniobra del règim de Nicolás Maduro per intentar desposseir els antichavistes del domini que tenien en l’AN s’agreuja la crisi al país caribeny. Aquesta estrambòtica circumstància encara va tenir una segona part, a la seu del diari ‘El Nacional’, on es va celebrar una sessió alternativa en què, aquesta vegada sense els diputats oficialistes, va sortir reelegit Guaidó com a president de l’AN. Dos presidents per a la mateixa Cambra elegits amb escasses hores de diferència: difícil construir un escenari més incert. L’enfrontament de legitimitats col·loca Veneçuela en un estat de tensió permanent gens favorable per a l’estabilitat que precisa un país castigat i empobrit. Aquest dimarts se celebra una sessió ordinària a l’AN, que es preveu igual d’agitada que l’anterior.

Fa un any, el país ja va viure escenes convulses, quan Guaidó va ser elegit president de l’AN i es va autoproclamar «president encarregat» de Veneçuela. Uns 60 països, inclosa Espanya, van reconèixer llavors l’opositor com a president interí, i aquest dilluns alguns d’aquests països van tornar a mostrar-li el seu recolzament. Els Estats Units i el Grup de Lima van ser dels més entusiastes en la seva defensa. La Unió Europea, en un to potser més moderat, també va denunciar les «irregularitats» en la votació al Parlament i va mantenir el seu reconeixement a Guaidó com a president de la institució, fins que es garanteixin les condicions per a un procés legítim d’elecció. Tot i que encara és difícil saber amb certesa si es va arribar al quòrum de diputats necessari per validar la sessió, el fet que un ampli dispositiu policial impedeixi l’entrada d’un grup de diputats a la seu del poder legislatiu suscita alguna cosa més que dubtes sobre la legalitat del procediment. La versió oferta per Maduro que Guaidó no va acudir a la votació parlamentària perquè «no va voler donar la cara» –donant a entendre que sabia que l’anava a perdre– resulta molt poc creïble.

A més, aquest últim i caòtic episodi a Veneçuela alimenta els interessos dels governs contraris al règim de Maduro. En lloc de transitar cap a una solució ordenada, embolica el país caribeny en una incertesa i una crispació social i política que podrien donar ales als defensors d’una ingerència estrangera, un escenari indesitjable.

Veneçuela és una valuosa peça del tauler internacional, en una partida que disputen els blocs que lideren els Estats Units, d’una banda, i Rússia i la Xina, d’una altra. Amb la velada amenaça de fons d’una intervenció armada nord-americana, el que menys convé a Veneçuela són accions que agreugin la crisi. Al contrari, els esforços de totes les forces del país s’han de centrar a buscar l’estabilitat i normalitat polítiques. I l’acció diplomàtica internacional hauria d’ajudar a fer un autèntic procés de democratització, que foragiti el fantasma de la violència als carrers.