Una interferència innecessària i inoportuna

La Junta Electoral Central (JEC) ha llançat un torpede sota la línia de flotació del procés d’investidura de Pedro Sánchez, l’estabilitat del Govern de la Generalitat i les perspectives obertes de normalització per la via del diàleg del conflicte polític català.

En una decisió tan discutible que ho ha sigut fins i tot per sis dels seus 13 membres, que presentaran vots particulars, la JEC ha dictaminat que Quim Torra ha de perdre la seva condició de diputat al Parlament per haver incorregut en desobediència. Una interferència innecessària quan el Tribunal Suprem (TS) encara ha de resoldre el recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i en un sentit sobre el qual hi havia pocs dubtes des del mateix moment en què el mateix Torra va optar per l’autoinculpació. I a més d’innecessària, inoportuna, per la seva coincidència amb un ple d’investidura possible després d’un acord entre el PSOE i ERC que la dreta espanyola s’ha compromès a impedir per la via dels tribunals, ja que no ho va poder fer a les urnes.

Sense dissimular gens, els líders del PP i Cs competien aquest divendres per atribuir-se el mèrit d’haver tret Quim Torra de la presidència de la Generalitat. Conseqüència de la decisió de la JEC que des del Govern es discuteix, recordant que segons l’Estatut al president només se’l pot fer fora del seu càrrec per decisió del Parlament o una condemna penal ferma (una cosa que el president de la Generalitat es va resistir a reconèixer), per la qual cosa instàncies judicials superiors haurien de deixar sense efecte una inhabilitació de Torra com a president buscada per la porta posterior de retirar-li la condició de diputat.

La intromissió de la JEC en les decisions de les més altes instàncies judicials espanyoles i europees no s’ha acabat aquí: el rebuig a què Oriol Junqueras pugui accedir a l’acta d’eurodiputat curtcircuita el procediment pel qual el TS ha de decidir com interpreta i aplica la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va establir que el líder d’ERC gaudeix de la condició d’eurodiputat i de la immunitat corresponent fins que el Parlament Europeu li retiri. Les conseqüències polítiques s’han de veure, després de succeir-se mostres de rebuig contra les decisions de la JEC, a les quals s’afegeixen les dirigides en realitat contra les que ha pres ERC els últims dies.

Com els portaveus del PSOE van recordar aquest divendres, la JEC no és un òrgan judicial, i és més que discutible que entre les seves atribucions hi hagi les de condicionar i complicar la vida política i les decisions dels tribunals, els equilibris institucionals, fins i tot entre Espanya i Europa, i el procés de presa de decisions transcendentals al Congrés.

Davant l’extemporània actuació de la JEC, a la qual el TS ja va esmenar la plana quan va intentar impedir que Carles Puigdemont es presentés a les eleccions europees, es pot qüestionar el perquè d’aquesta interferència, 15 hores abans de l’inici del ple d’investidura i a instàncies dels partits de la dreta espanyola. Qualsevol resposta possible a aquesta pregunta resulta francament preocupant.