Decisions incomprensibles en vigílies d'una investidura

Hi ha moments en la història política d’un país en què ni els juristes entenem com és possible que alguns òrgans s’equivoquin tant en les seves resolucions. I com que no ho entenem, en vista de les acusacions d’instrumentalització política de les institucions no podem desmentir –tampoc confirmar– les sospites. Però insisteixo que no ens veiem en situació de desmentir-les.

En aquest cas, justament el dia abans de l’inici d’una sessió d’investidura que depèn d’un molt difícil recolzament d’almenys un partit independentista català, es dona la circumstància que un òrgan administratiu –per tant, no judicial– com la Junta Electoral Central, després d’una llarguíssima reunió i amb una divisió massa clara entre els seus membres, decideix interpretar un article de la llei orgànica de règim electoral general d’una manera frontalment contrària al dret constitucional de representació política d’un diputat del Parlament Europeu i d’un diputat del Parlament de Catalunya que, a més, és president de la Generalitat.

El primer, per haver sigut condemnat a través d’una sentència del Tribunal Suprem amb una validesa que ha sigut posada en dubte ni més ni menys que pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Però la Junta Electoral Central ha actuat com si aquesta sentència dictada a Luxemburg no existís. Al segon –Quim Torra–, a l’haver sigut condemnat per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el declara cessat com a diputat del Parlament, cosa que provoca –tot i que és controvertit– el seu cessament com a president de la Generalitat.

No soc expert en les raons d’interpretació de la llei electoral. Però des de la meva especialitat –dret processal– sí que estic en condicions de dir que la decisió respecte del president de la Generalitat vulnera el seu dret de defensa i el seu dret a la presumpció d’innocència. I em temo que per una raó de simple jerarquia normativa, un dret fonamental reconegut a la Constitució està per sobre del que digui qualsevol llei, que és de rang inferior. És més, les interpretacions legals s’han d’adaptar a la protecció dels drets fonamentals.

I en aquest cas no s’ha fet així. La sentència que va condemnar Torra és recurrible, i si ara es diu que aquesta sentència ja serveix per cessar-lo, s’està assumint que és culpable abans de ser condemnat en ferm –vulneració del dret a la presumpció d’innocència–, s’està convertint en inútil el recurs interposat contra la sentència condemnatòria –vulneració del dret de defensa–, ja que ja no seria president fins i tot si guanyés aquest recurs, cosa que li provoca un perjudici simplement irreparable. I a més, es violenta el dret de participació política tant de l’interessat com de tots aquells que el van elegir. Amb independència de les grandíssimes antipaties que ha despertat la seva persona, ni aquestes, ni la seva ideologia ni cap altre factor polític poden servir d’estímul perquè el màxim garant de la supervisió dels processos electorals cometi unes vulneracions constitucionals així. I si no han existit –tant de bo– aquests esperons, és simplement incomprensible que juristes del nivell que componen la Junta hagin pogut fer unes interpretacions així de l’ordenament jurídic.

Sense esperar el Suprem

És gairebé impossible que la decisió presa avui superi els paràmetres de protecció del Tribunal Europeu de Drets Humans. Tan ocupat com està aquest tribunal per la conservació de la democràcia a Europa, se li haurà d’explicar que un òrgan administratiu va cessar un càrrec públic electe del màxim nivell aplicant una sentència que no era ferma, fent il·lusori el seu dret de defensa en un recurs, i tot per desobeir l’ordre de despenjar un tros de tela groga d’una façana. Ni el Tribunal Constitucional –ni abans la Sala Tercera del Tribunal Suprem– haurien d’avalar, cada un dins de la seva competència, una decisió així.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I respecte a Oriol Junqueras, la Junta Electoral Central sembla eludir el compliment de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, després que aquest últim hagi declarat la vulneració del seu dret de participació política i hagi dit clarament que és un diputat europeu que té immunitat. Però res d’això sembla haver inquietat, de nou, una majoria molt ajustada dels membres de la Junta Electoral Central. No seria gens estrany que el Parlament Europeu posi el crit al cel i qüestioni que què és això que un òrgan administratiu cessi un diputat electe de la seva cambra sense ni tan sols demanar-li autorització.

El despropòsit ha sigut màxim. I les molt insistents sospites de manipulació política ens perjudiquen a tots.