Desgovern digital

La batalla pel benestar futur es juga en la transformació digital. Les institucions i les empreses tenen la necessitat d’adaptar-se als nous hàbits de les persones fruit de la manera com han decidit utilitzar la tecnologia digital. Negar-se a veure aquesta evidència és negar-se a entendre el present i ens condemna a perdre la batalla del futur. Els Estats Units i la Xina lideren aquesta transformació. En el primer cas gràcies a l’impuls del malvat Silicon Valley durant els mandats de Clinton (Al Gore) i d’Obama. En el segon, com tot en aquest país, des del Govern. Europa pateix per incorporar-se a aquesta batalla. La UE encara està dominada per la lògica industrial tot i que l’última Comissió Europea va intentar capgirar-ho. Però queda molt per fer. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Repassar el programa de govern pactat pel PSOE i Unides Podem amb les ulleres digitals és descoratjador. Es parla d’una llei de drets digitals, correcte tot i que n’hi hauria prou traslladant amb urgència les últimes directives europees en la matèria. Es diu que s’impulsarà la tecnologia 5G en temes com les Smart Cities, la sanitat o els videojocs, correcte també tot i que això passaria amb govern o sense. I es posen deures a l’Administració en matèria de transparència, carpeta digital, tràmits i alfabetització, correcte però tardà. Potser el més extravagant és que es proposi una «estratègia espanyola d’intel·ligència artificial», un assumpte en què el que és imprescindible és afegir-se a l’estratègia europea per un simple tema d’economia d’escala. L’arribada d’una nova generació al poder, forjada a l’entorn digital, no es deixa notar almenys en el programa aprovat.

Hi ha una cosa encara més greu que una agenda digital potent i és la falta de perspectiva tecnològica en les mesures dedicades a la indústria. Des dels temps del recolzament del PNB i CiU als governs d’Espanya que en un programa no es parlava de la necessitat de recuperar la indústria. Aquesta és una bona notícia. Però en aquest punt, el pacte es limita a les habituals proclames a favor de la competitivitat i de la qualitat de l’ocupació. Necessàries però insuficients. I s’insisteix a actuar per mantenir les empreses que són font d’ocupació als seus territoris. I en aquest punt es confonen les finalitats amb els mitjans. La transformació exigeix canviar unes activitats per unes altres i això s’ha de fer garantint la igualtat d’oportunitats i la cohesió territorial. El contrari porta a desastres com els que pateixen moltes comarques europees dedicades a un carbó subvencionat, per exemple, mentre que la nova economia s’instal·la en altres bandes. La preservació de la indústria, davant el monopoli dels serveis, és un repte europeu que s’ha d’afrontar amb una mentalitat disruptiva no amb subvencions a l’obsolescència. Aquest és el camí que novament sorprèn que una coalició progressista –seria millor que fos de progrés– no prengui d’una manera més decidida. Un error que importa poc als que vociferen contra aquest nou Govern, gairebé tots lligats als serveis i les concessions de l’Estat.