La JEC posa la cirereta al pastís

Al Madrid polític i mediàtic des de fa dies l’ambient es pot tallar amb un ganivet. Espanya venuda a canvi d’una investidura. Espanya humiliada per un acord entre vermells i separatistes que testifica per escrit l’existència d’un conflicte polític a Catalunya que s’ha de resoldre políticament –i escandalitzeu-vos també vosaltres pel que ve ara– sense més límits que el respecte als instruments i als principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic. Cal sortir al rescat d’Espanya, que si no se’ns escola pel desguàs.

I allà hi ha, un dia després de formalitzar-se el pacte PSOE-ERC, els membres de la Junta Electoral Central (JEC) disposats a donar un cop de mà, a extralimitar-se, a tirar-se a l’esquena la raó jurídica i el que faci falta, amb tal de poder inhabilitar d’una manera exprés el president de la Generalitat, Quim Torra, i Oriol Junqueras, sense ni tan sols esperar que el Tribunal Suprem resolgui el recurs que està pendent després de la sentència condemnatòria del TSJC, en el primer cas, i com aplica la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea afirmant que el líder republicà tenia immunitat parlamentària des del moment que va finalitzar l’escrutini de les eleccions europees, en el segon.

Ni la composició de la JEC ni algunes de les seves decisions precedents conviden a ser cauts amb algunes afirmacions. Juguen, almenys des que va començar el procés, a fer política i la funció de vetllar per la transparència i objectivitat del procés electoral, més que devaluada, ja només és una broma de mal gust. La decisió d’inhabilitar a Torra, amb sis vots particulars sobre un total de 13, és la cirereta del tripijoc.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Independentment de com acabi el tema, amb els recursos que puguin interposar-se i, en el cas de Quim Torra, un Estatut de Catalunya que diu literalment que només una sentència en ferm pot ser motiu de destitució del president, no hi ha dubte que la JEC ha volgut baixar al fang de l’arena política. I ho ha fet per afegir llenya al foc i dificultar una investidura de Pedro Sánchez que no només la dreta i la ultradreta viuen com un final del món, sinó que també és percebuda de la mateixa manera per la majoria dels homes i dones que formen part de l’estat que no es legitima a les urnes perquè suposadament les seves cadires i butaques s’han guanyat gràcies al mèrit i la competència. La JEC ha sortit al rescat de Vox, PP i Cs posant pressió a la caldera dels independentistes, obligats a apujar el to, i dificultant d’aquesta manera els difícils equilibris de Pedro Sánchez a les seves pròpies files.

Podeu pensar que aquesta és una interpretació excessivament paranoica i que en realitat només s’han limitat a aplicar els seus amplis coneixements i interpretar honestament una legislació que els permet fer el que han fet tot i que sigui a base de retorçar l’esperit amb què va ser redactada fins a deixar-lo irreconeixible. Pitjor m’ho poseu. Perquè llavors només es pot pensar que la JEC està majoritàriament en mans de persones amb mentalitats pre o netament antidemocràtiques. I tot i així, demà començarà el debat d’investidura.