Les nostres 'Donetes'

Nous temps no sempre necessiten noves històries, però sí noves maneres d’explicar-les. El món ha canviat perquè nosaltres hem canviat, i portem noves maneres d’expressar qui som i què busquem. Però algunes guerres perduren, i les seves trinxeres es claven, profundes, sagnant durant segles, i de la nostàlgia, tot i que de vegades perillosa, en podem treure eines de futur. Podem aprendre a mirar millor tots aquells paisatges que ens van ensenyar a caminar i que ens van inspirar a començar a forjar el nostre camí. Podem millorar-los, dibuixar-los de nou, i canviar el rumb si fa falta.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

‘Donetes’ és una pel·lícula que va marcar la infància de milions de persones, renovant-se generació rere generació, negant-se a desaparèixer en l’oblit, mantenint viu l’esperit del llibre que les va portar al món de mà de Louisa May Alcott el 1868. Sembla una llicència poètica de la història que just abans d’acabar una dècada de canvis i revolucions que feia molt temps que necessitàvem, arribi una versió més del clàssic –la quarta i més ben valorada per públic i crítica– per recordar-nos l’aventura que va ser, és i sempre serà, créixer. Passar de nena a dona; aquesta perillosa odissea irisada de mil vòrtexs que conspiren per atrapar-te en un pàl·lid reflex del que podries ser.

Les germanes March han tornat a la gran pantalla amb l’ajuda de Greta Gerwig i, capitanejades per Saoirse Ronan al paper de Jo, porten de nou les alegries i misèries de quatre germanes que lluiten per trobar el seu lloc al món, enfrontant-se a una realitat que no compta amb elles, negant-se a ser una joguina de la societat. Alcott ens va regalar una història que atiaria la imaginació d’incomptables nenes durant generacions, armant-les per a la guerra lenta i asfixiant del masclisme. I ara es refresca la cara i torna, amb el front alt i la veu clara, a dir, amb aires de demà, el que sempre va dir i encara necessitem sentir: que el món és teu, nena, fes-te’l teu i sigues el que vulguis ser. Sigues forta, i no tinguis por perquè, vingui el que vingui: pots.