Llibertat, llibertat

Si hagués de formular un desig per al nou any seria que tornéssim a llegir 'La por a la llibertat' de l’Erich Fromm i que els hi no hagin gaudit del text, ho facin per primer cop. Llàstima que qui més necessitaria l’anàlisi del psicòleg siguin els qui no s’han interessat mai per aquest llibre o aquells que són a anys llum de poder-s’hi apropar. Encara que publicat per primer cop el 1941, manté una vigència sorprenent. Per desgràcia, és clar, perquè això vol dir que no hem avançant tant com ens pensàvem en la difícil tasca de gestionar la llibertat.

No som lliures si no tenim la possibilitat, amb el nostre treball i esforç, de satisfer les necessitats bàsiques d’aliment, habitatge i salut. No som lliures si l’esperança de vida al barri on vivim és més curta que la dels barris més benestants. Si no hi arriba la mateixa llum, si no tenim espai ni aire per respirar. No som lliures si, vivint a la perifèria de la perifèria, no podem pagar-nos ni un bitllet de tren per sortir a passejar fora del petit món on ens han reclòs.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Tenim alguna possibilitat de ser lliures quan les estructures de les societats en les que vivim ens ho permeten. No som lliures les dones si no podem anar pel carrer sense que ens agredeixin, si no podem emparellar-nos sense tenir en compte que hi ha alguna possibilitat que el príncep blau se’ns converteixi en un maltractador. No som lliures si no som iguals. Si sectors enormes de la humanitat no poden traspassar fronteres. No som lliures si vivim en guerra, si la violència és constant, si la pau es presenta com una quimera, si escapar de la mort significa trobar-la al mig d’un mar tant blau com aquest nostre.

Ceguera voluntària

Però tant interessant és analitzar els mecanismes que impossibiliten la llibertat com les actituds d’aquells que decideixen renunciar-hi voluntàriament. Per la via de la submissió, deixant en mans d’altres les decisions sobre les pròpies vides. Fins i tot aquí, on hi ha un ventall de possibilitats enormes comparat amb els règims dictatorials que coarten els ciutadans. Obrir la porta, veure el món de fora i decidir tancar-la, tornar a dins, és un dels fenòmens que més m’intriguen. D’aquí la por del títol del llibre en català i castellà però també la fugida de l’original en anglès: renunciar a la llibertat per la via de delegar en el feixisme la gestió de la democràcia, la llibertat col·lectiva. És sobretot aquí on cal llegir Fromm: com és que decidim donar poder a aquelles opcions polítiques que proposen retallar les llibertats ciutadanes? Com és que podent decidir, ens decantem per l’autoritarisme? O per propostes d’organització social que es presenten com a més segures, més ordenades. Atrinxerats cadascú en la seva pertinença particular, tanquem els ulls a la diversitat del món i decidim que l’únic que podem fer és confiar en els qui semblen tenir-ho tot clar. I aquesta ceguera voluntària és la manera més perillosa d’escapar de la llibertat.