La via de la llibertat vigilada

Mai en la història d’Espanya va fer probablement parlar tantun informe de l’Advocacia de l’Estat. un informe de l’Advocacia de l’Estat.En aquest informe, interpreta la sentència que va dictar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la qual va reconèixer la immunitat de Junqueras, i en demana la llibertat.

No obstant, el Tribunal Suprem realitzarà la seva pròpia interpretació de la sentència de Luxemburg. I com adverteix la mateixa Advocacia, abans és possible que es pronunciï la Junta Electoral Central i declari l’anul·lació del mandat com a diputat del Parlament Europeu d’Oriol Junqueras, com a conseqüència de la sentència ferma de condemna. I en aquest cas, el Tribunal Suprem ho tindrà molt fàcil per no posar en llibertat Junqueras i ni tan sols plantejar-se demanar l’autorització al Parlament Europeu per poder precisament emetre aquesta condemna.

És probable que aquest sigui el final del camí, però no està exempt de riscos, tant en termes democràtics com reputacionals de les institucions espanyoles, ja no només del Tribunal Suprem. Després de la sentència del Tribunal de Luxemburg, no és discutible que a Junqueras se li ha vulnerat el seu dret de participació política de l’article 23 de la Constitució. Aquest tribunal va dir molt clar que des que va ser declarat electe –13 de juny de 2019– hauria d’haver sigut posat en llibertat, i hauria d’haver cessat la seva presó provisional. I que si, després de ser posat en llibertat, el tribunal entenia que era procedent la presó provisional, s’havia de sol·licitar autorització al Parlament Europeu per a aquell efecte. Molts han entès que el tribunal de Luxemburg permetia mantenir la presó provisional. Però ¿com es pot mantenir contra una persona que gaudeix d’immunitat? ¿A quin lloc quedaria la immunitat amb aquesta interpretació?

I el més important. Si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va considerar que el Tribunal Suprem no podia imposar la presó provisional a algú que gaudeix d’immunitat, ¿com podia permetre que aquest tribunal imposés presó, no provisional, sinó definitiva, a través d’una condemna? ¿Com es podria entendre que no admetés la presó provisional –la mesura menys greu– i en canvi sí la presó definitiva?

Segons la meva opinió, i ho he dit des d’un primer moment, la sentència contra Junqueras és anul·able per vulneració del seu dret de participació política (article 23 de la Constitució), perquè així ho exigeix l’article 241.1 de la llei orgànica del poder judicial. Es va dictar la sentència sense haver sigut sol·licitada l’autorització al Parlament Europeu, cosa que equival a dir que aquesta sentència mai hauria d’haver sigut dictada abans d’aquesta autorització, i molt menys abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciés sobre la qüestió prejudicial. Junqueras no ha formalitzat la seva condició de diputat perquè no ho ha permès el Tribunal Suprem, no perquè ho hagin volgut els ciutadans. I això és inadmissible, com es dedueix directament de la lectura de la sentència del tribunal de Luxemburg.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Molts actors implicats pensaran que tot s’acabarà amb l’opinió del Tribunal Suprem i/o de la Junta Electoral Central, però és possible que no sigui així. No sabem com reaccionarà el Parlament Europeu davant d’una decisió del Tribunal Suprem que anul·li la immunitat declarada per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Tampoc sabem quina serà la decisió del Parlament Europeu sobre les autoritzacions per processar Puigdemont i Comín. És possible que Junqueras decideixi acudir al Tribunal General de la Unió Europea si el Parlament Europeu no l’empara d’alguna manera, tot i que novament amb un recorregut molt incert. I a tot això, l’aparador mediàtic internacional de tota aquesta situació pot anar creixent exponencialment sense que ningú pugui realment evitar-ho.

L’Advocacia de l’Estat ha dit que Junqueras ha de ser posat en llibertat, i que ha de demanar-se l’autorització del Parlament Europeu per procedir contra ell. A molts a qui disgusta sobre manera aquesta llibertat creuran que tot això és inadmissible, però és possible que, ja a hores d’ara, sigui l’única via d’actuació que eviti més plats trencats a efectes reputacionals. Llibertat amb vigilància aprofitant la col·laboració policial i els controls fronterers que són possibles amb l’Acord de Schengen. No comporta el més mínim risc de fuga si s’opera degudament. Al cap i a la fi, en aquesta situació de llibertat provisional amb vigilància és com van haver d’haver estat tots els presos des d’un principi, i no ficats en una cel·la.