El costat fosc

El president del Govern en funcions, aprofitant la distracció nadalenca que ens proporcionen a tots la família, els amics, els regals, els menjars i els sopars, està menyspreant els ciutadans amb la seva desaparició i el seu obscurantisme. Pedro Sánchez va decidir no comparèixer, com ve sent habitual des de fa molt temps per part dels seus predecessors en el càrrec, per fer balanç de l’any després de l’últim Consell de Ministres.

Qualsevol diria que no ha trobat per vendre en la seva gestió més pros que contres... Veníem ja de declaracions davant la premsa en què imposava un màxim de dues preguntes. Quins temps aquells en què Sánchez es burlava de Mariano Rajoy, perquè el coneixien com «el del plasma». És una falta de respecte de dimensions colossals. No amb els periodistes, que també, sinó amb els ciutadans. No ens expliquen res. No sabem quin truc de màgia se li va fer fer al Rei perquè sortissin els comptes i poder designar així candidat a la presidència a un dirigent que no tenia en aquell moment prou recolzaments garantits. No tenim ni idea de què estan pactant Sánchez i Pablo Iglesias per aconseguir el vot dels altres. El paper que es va fer públic el dia de l’abraçada entre els dos líders conté una sèrie de generalitats que no rebutjarien ni els més temeraris dels nostres polítics.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ignorem què s’està negociant amb ERC. El líder del PSOE tampoc ha considerat oportú donar la cara per explicar als ciutadans per què va prometre una cosa en campanya, que no negociaria amb els independentistes, i ara n’està fent una altra. Em sembla un insult a la intel·ligència actuar com si els votants t’haguessin donat un xec en blanc. El que se’ns està donant a entendre és que es mantenen les converses amb el partit republicà, malgrat que aparentment no han rebaixat cap de les seves exigències. Ningú ha considerat convenient aclarir si es recargola l’Advocacia de l’Estat a canvi d’una abstenció. Tampoc sabem per què no s’han pronunciat ja sobre l’excarceració d’Oriol Junqueras. ¿Estan els advocats de vacances nadalenques o és que hi ha una discordança entre el que s’hauria de fer i el que es proposen fer i d’aquí la demora?

Sánchez va camí de consolidar-se com una potentíssima màquina de generar inquietud, quan del que es tracta és de proporcionar certeses. D’això s’ha tractat sempre. En definitiva, que no sabem on som ni on anem. Ni tan sols sabem amb qui i molt menys en quines condicions. Sabem que no ens queixem i que en els ciutadans no està pensant absolutament ningú. Al seu llibre ‘Memorias de un ministro de Alfonso XIII’, Alcalá Zamora explica que el 1910 el president es disposava a fer una crisi de govern. A l’hora de justificar la seva decisió, als ministres sortints es va limitar a explicar-los que un amic li havia preguntat el següent: «¿t’atreveixes a pujar la pujada de gener amb aquests inútils?». I en aquestes estem. Feliç 2020.