El 22@ pot créixer més

El projecte del 22@, la reforma del sòl industrialen diverses àrees del Poblenou per reconvertir-lo en un espai que captés noves activitats econòmiques, va rebre des de la seva aprovació l’any 2000 algunes crítiques desenfocades. A mitjans dels 70, els redactors del Pla General Metropolità encara vigent no van aconseguir preveure el futur imminent: van reservar la meitat de la superfície de Poblenoua sòl exclusivament industrial,que havia de desplaçar fins i tot l’habitatge ja existent. El procés de desindustrialització va deixar al seu pas una ruïna urbana. Les quatre operacions successives de reconversiód’aquests centenars d’hectàrees (Vila Olímpica, Diagonal Mar, obertura de la Diagonal i, finalment, 22@) van començar per la simple promoció residencial, sense reserva per a habitatge social i amb prou feines per a equipaments i amb desplaçament del veïnat (Vila Olímpica) fins a arribar aun model 22@ socialment molt més responsable:desenvolupar una illa industrial obsoleta a terra 22@ implica dedicar el 70% de l’espai edificable a activitat econòmica, principalment tecnològica, el 10% a zona verda, el 10% a vivenda pública i el 10% a equipaments.

Al cap de 20 anys de l’inici de l’operació, i amb notables pauses per les dificultats de gestió i les crisis econòmiques, el 22@ està donant fruits: la presència d’empreses tecnològiques, la bona comunicació i l’entorn urbà atractiu actuen com a imant. La falta d’espai per a oficines al centre ha trobat una alternativa en aquest àmbit de nova centralitat. L’any 2019,gairebé el 60% de la inversió en oficines a Barcelonas’ha concentrat en el 22@ quan el 2015 només n’atreia el 18%.

No obstant, el 22@ encara pot créixer més. El 2018, només el 25% de l’espai 22@ estava construït (especialment a la zona pròxima a Glòries i Diagonal, la que va arrencar amb més força), el 25% estava ja gestionat i reparcel·lat, llest per construir, el 22% estava planificat però sense gestionar i el 28% estava pendent de qualsevol gestió, especialment en l’inhòspit triangle delimitat per la Gran Via, la Diagonal i el carrer de Maresme. A finals de l’anterior mandat, la falta d’acord entre les forces polítiques va impedir avançar la correcció de les disfuncions del 22@ proposada per l’Ajuntament de Barcelona, les universitats i les empreses instal·lades al sector, que passava, per integrar intervencions de menor calat a la zona que fins ara no s’han enlairat per la fragmentació extrema de la propietat ifer més atractiu el paralitzat sector nordintegrant-hi dos eixos per als vianants i 4.000 vivendes protegides.

Potser l’increment de la demanda faci innecessaris alguns dels canvis llavors plantejats per reactivar les zones encara paralitzades del 22@. Però el context actual,tant el del mercat immobiliari com el del mapa polític municipal en el nou mandat,sí que aconsellaria reprendre les gestions necessàries perquè els projectes atrets per aquest nou districte d’innovació hi continuïn trobant un espai adequat per desenvolupar-se.