Editorial

El procés dels CDR i el terrorisme

La causa contra els detinguts en l'operació Judes és terreny abonat per a la irresponsabilitat

1
Es llegeix en minuts
undefined50017169 fotodeld a  grafcat4031  sabadell  barcelona   23 09 2019   191106181230

undefined50017169 fotodeld a grafcat4031 sabadell barcelona 23 09 2019 191106181230 / Enric Fontcuberta

La mesura no sol ser una mala consellera, i menys quan es tracta de temes tan greus com ara acusacions de terrorisme. Per desgràcia,el cas dels CDR detinguts al setembre en l’operació Judes per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per cometre estrallsha sigut terreny abonat per a la desmesura. En el moment de la detenció dels CDR, des de segons quines casernes periodístiques i polítiques es va utilitzar la poca informació sobre la causa pervincular l’independentisme en el seu conjunt amb el terrorisme,una frivolitat inacceptable en un país com aquest, que coneix de primera mà la urpada terrorista als seus múltiples rostres. Per l’altra banda, des de l’independentisme es va procedir auna defensa sense fissures dels detinguts,se’ls va qualificar de presos polítics i se’n va exigir la llibertat immediata sense tenir en compte les greus acusacions que penjaven sobre ells. La presumpció d’innocència és sagrada; també ho és el respecte als ritmes de la justícia i no utilitzar les institucions amb finalitats partidistes.

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha decidit ara permetrela llibertat amb càrrecs i sota fiança d’un dels CDR detingutsperquè considera, en contra del criteri de la fiscalia, queel fet que tingués en la seva possessió substàncies precursores per elaborar explosius no equival a tenir explosius. La decisió del jutge ha propiciat que des de l’independentisme, amb el president Quim Torra al capdavant, s’impugni tota la causa.

Els detinguts posats en llibertat no han sigut exonerats:pengen sobre ells acusacions molt greus que s’hauran de dirimir en el procés. Es pot aplicar la presumpció d’innocència, per descomptat, però també la prudència de permetre que el procés judicial segueixi el seu camí abans de llançar-se a emetre judicis polítics, exigir disculpes a dirigents polítics i demonitzar la justícia espanyola. Perquè la mateixa justícia que instrueix el cas és la que ha decidit aquestes llibertats sota fiança. Falta prudència i sobra irresponsabilitat.