Emocions i salut

La solitud en temps de Twitter

És hora de pensar en positiu i sortir a la trobada de persones reals amb qui compartir trossos de vida.

1
Es llegeix en minuts
FILE PHOTO  People holding mobile phones are silhouetted against a backdrop projected with the Twitter logo in this illustration picture taken September 27  2013  REUTERS Kacper Pempel Illustration File Photo

FILE PHOTO People holding mobile phones are silhouetted against a backdrop projected with the Twitter logo in this illustration picture taken September 27 2013 REUTERS Kacper Pempel Illustration File Photo / Kacper Pempel (REUTERS)

Sentir-se sol és tan perjudicial per a la salut com fumar-se un paquet de cigarrets diari. Amb evidència científica, ho assegura el prestigiós neuròleg de Harvard, fitxat per l’Institut Guttmann, el doctor Álvaro Pascual-Leone. Perquè el nostre cervell funcioni bé i sigui guaridor de tot el nostre organisme, és necessari que ens sentim estimats socialment. No és qüestió de no estar sols, sinó de no sentir-nos sols. Però ¡que poc que en sabem! ¡I quina vergonya ens fa reconèixer que sovint ens sentim desemparats davant de la vida!

He tingut l’oportunitat de conversar amb el neuròleg a ‘El divan’, de Catalunya Ràdio. I en aquestes dates, quan una amalgama de sentiments cavalca al nostre interior, vull compartir amb vosaltres, amics lectors, els seus bons consells.

Notícies relacionades

Pascual-Leone recomana que ens abracem. Aquesta abraçada amb què acabem els nostres ‘mails’, l’hauríem de fer de manera real. ¿Quan? Sempre. Perquè el tacte i el contacte canvien la manera en què percebem el món: curem. Les nostres cèl·lules són molt sàvies. Quan algú davant nosaltres se sent feliç, agraït o simplement de bon humor,trasllada la seva emoció a les nostres neurones. El cervell té una gran plasticitat; de manera que les cèl·lules mirall reprodueixen al nostre organisme l’estat d’ànim que senten al seu voltant. I fins i tot hi ha més:  atenció als pensaments negatius. Els hem de rebutjar, perquè creixen. L’atenció, per als positius. Amb aquests, el nostre espai vital s’engrandeix i il·lumina. ¿I què dir de les comunicacions via WhatsApp o xarxes socials? Genial, si provenen d’algú amb qui ja tenim una bona relació real. Però quan són dels qui no coneixem, ens aïllen encara més. Ho veiem cada dia a Twitter. La solitud circula a tot arreu.

És hora de pensar en positiu i sortir a la trobada de persones reals amb qui compartir trossos de vida. Des de la sinceritat nua,abrigarem el nostre cor. Com diu el doctor, és qüestió de salut.

Temes:

Twitter