Primers auxilis a classe

Fa uns dies un nen gadità de 12 anys va rebre de mans del ministre d’Interior una medalla al mèrit de Protecció Civil per haver salvat la vida a un futbolista de l’equip rival que s’havia desplomat després d’un cop al cap. El que sol ocórrer en casos així és que la majoria ens quedem aturats, com bloquejats, sense saber què fer. Aquest nen va atendre immediatament el jugador girant el seu cos i traient-li la llengua per evitar ques’asfixiés. Quan li van preguntar com sabia de quina manera havia d’actuar, va respondre que se ho havia vist fer a un jugador de primera divisió a televisió i que s’havia quedat amb això.

Molts de nosaltres hem viscut alguna situació inesperada en la qual hem d’ajudar algú que necessita una assistència immediata. Fa uns anys, mentre uns amics dinàvem en conversa animada, a una se li va ennuegar una porció de carn i en qüestió de segons es va posar vermella i sense poder respirar. Es moria. Un comensal d’una taula contigua es va aixecar i li va practicar l’anomenada maniobra de Heimlich, gràcies a la qual aquella persona va poder expulsar el que l’obstruïa.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Vista l’eficàcia del cas d’aquest nen gadità, jo em pregunto si no seria convenient que al’escola, a més de les matèries que actualment s’imparteixen, s’ensenyessin les maniobres bàsiques per socórrer algú que ho necessiti. ¿Sabríem actuar, a més d’avisar una ambulància, si a una persona li dona un atac cardíac? ¿Sabríem practicar correctament l’anomenat boca a boca per a la reanimació d’un ofegat? ¿Seria vostè capaç de realitzar un torniquet a la zona adequada a algú que es dessagna? I finalment pregunto: ¿Hi ha una cosa més important que salvar la vida d’un altre ésser humà?

Si tots tinguéssim els coneixements bàsics per poder auxiliar un ferit, tots estaríem més tranquils davant de la possibilitat que ens ocorregués un contratemps. A partir del 2020, al Regne Unit serà obligatori ensenyar primers auxilis a totes les escoles. Anem pel mateix camí i potser un dia podrem sentir-nos orgullosos d’haver salvat la vida a una altra persona.