La llar de Colau

Ada Colau va mostrar els primers pisos-contenidors que acolliran persones i famílies en situació de risc. Eren petits, impersonals i dignes, molt dignes. La Fundació Arrels ha anunciat que no podrà allotjar més persones. Cada vegada són més els qui viuen alcarrer, cada vegada són més inabastables els preus de mercat. Això també ho saben els joves. Segons dades de l’Observatori d’Emancipació (Consell de Joventut d’Espanya), un jove assalariat a Catalunya hauria d’aplicar el 119,7% del seu salari per al pagament de lloguer. Els anys no sempre milloren la situació. El 20,1% dels més grans de 65 anys a Espanya viuen en llars amb greus problemes d’habitabilitat (Observatori Social de la Caixa). Per no parlar dels casos d’assetjament immobiliari.

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que hi haurà més promocions de pisos-contenidor per a joves i grans com a allotjament provisional. I costa entendre algunes crítiques. És una solució imaginativa, ràpida, sostenible i ofereix una cosa molt simple, però definitiva: una clau. Una clau per tenir un lloc propi, un lloc digne, una protecció... Una llar.