IDEES
Nadal i anarquia
zentauroepp10907487 cuaderno del domingo setmana tragica 28 de julio de 191223191212 /
Potser el que més caracteritza i singularitza la societat catalana és una pulsió antiautoritària molt estesa en el temps i compartida a diferents nivells socials. De la Busca enfrontada a la Biga de la Barcelona medieval a la ‘Rosa de Foc’ passant per les constitucions dels anys anteriors a la caiguda de 1714. De l’oposició permanent, i a contracorrent, al poder real a l’al·lèrgia cap a figures com el pater familias passant pel caganer de pessebre. Es tracta d’un substrat permanent molt difícil de detectar, explicar i interpretar, sobre el qual ha crescut i creix la flora i la fauna local. No és el duel entre el seny i la rauxa, sinó una concepció exacerbada de l’igualitarisme que comporta el menyspreu envers tota manera organitzada de poder. En tot cas, i com a màxim, se suporta si no hi ha més remei, però en comptes de sacralitzar-se es ridiculitza per sistema.
Qualsevol lector dels grans satírics, Chaucer, Bocaccio, Rabelais ..., argüirà que la pulsió és universal. Cert, però també és universal que sucumbeixi al pes de l’autoritat i excepcional no només que els catalans facin el possible per desempallegar-se’n sinó que sempre ho acabin aconseguint o es facin la il·lusió que, enderrocats els pisos de dalt, tots viuen ja a la planta baixa. Josep Pla crida a sotmetre’s al poder forà, però de portes endins, predica i practica el més descregut i horitzontal dels «tant fa d’aquí fins allà com d’allà fins aquí». El seu (i el meu) molt admirat Pere Duran Farell, de qui elogiava amb raó l’eloqüència, em repetia sovint que «el català és un burgès anarquista». Anarquista que aspira a viure sense dependre de ningú, com un burgès, o burgès que boicoteja de sotamà l’estat sota el ferri paraigua de qui prospera.
Colofó pessimista. La ‘hubris’ del Noucentisme, que va triomfar en l’intent de fer caure el poder polític que abans havia alçat, és a l’origen del rebuig actual de la Generalitat a la cultura. Per molt que reivindiquem el 2%, els polítics saben que mai deixarem de llimar les bigues que el sostenen.
