Sotrac judicial

Els efectes de Luxemburg

Europa diu 'no' a l'independentisme, però els seus tribunals emparen els drets dels condemnats pel Suprem espanyol

3
Es llegeix en minuts
20191222

20191222

La decisió del Tribunal de Luxemburg corregint severament el Tribunal Suprem peltracte donat a Oriol Junqueras des que el juny passat va ser elegit eurodiputat ha commocionat la justícia i la política espanyoles. Més perquè Luxemburg no ha sentenciat a instàncies de Junqueras –la seva missió no és atendre reclamacions dels particulars, sinó consultes dels estats– i només contestava una qüestió del Suprem espanyol.

Al juny –al contrari que quan a l’abril va ser elegit diputat al Congrés–, el Suprem va impedir la seva presa de possessió com a eurodiputat. Ara Luxemburg dictamina que Junqueras era eurodiputat des del mateix moment de la seva elecció i que, com a tal, gaudia d’immunitat parlamentària. Per prosseguir el judici, el Suprem hauria d’haver sol·licitat el suplicatori al Parlament Europeu i, només després d’haver-lo obtingut, podia dictar sentència. El Tribunal Europeu de Luxemburg desautoritza així la situació de presó provisional de Junqueras des de juny que s’ha convertit en definitiva després de la sentència d’octubre.

Com una bufetada

Luxemburg dona una bufetada al Suprem, tot i que després no interfereix en com ha d’actuar el tribunal espanyol, però sí que afirma amb rotunditat que el tracte a Junqueras va haver de ser diferent des que al juny va adquirir la condició d’eurodiputat. Ni més, ni menys, cosa que complica molt l’embolic del procés. I el més immediat efecte polític és que Carles Puigdemont i Toni Comín, que també van ser elegits eurodiputats, ho seran immediatament, cosa que així mateix contradiu el que va decidir en el seu moment el Parlament Europeu.

Sentenciar que Junqueras era eurodiputat des que va ser elegit desautoritza el que ha decidit Marchena

La decisió de Luxemburg suposa una pèrdua de prestigi del Suprem a Europa –i de retruc a Espanya i a Catalunya– que se suma alsfracassos de les euroordres contra Puigdemont a Bèlgica i a la clara negativa –per no veure justificada l’acusació de rebel·lió– del màxim tribunal del ‘lands’ de Schleswing-Holstein. I ara el Suprem haurà d’estudiar amb compte el que fa.

La fiscalia vol limitar els efectes de la decisió, però quan el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDHS), el competent davant les demandes dels particulars i davant del qual recorreran les defenses dels acusats, hagi d’emetre el dictamen definitiu sobre el judici del Suprem, el menysteniment a Luxemburg no serà un actiu favorable.

Les defenses dels acusats plantejaran a Estrasburg la nul·litat de tot el judici. I hi ha punts com la llarga presó provisional i la inhabilitació, partint de l’acusació de rebel·lió del jutge d’instrucció Pablo Llarena, que són molt polèmics.

Res seria més vergonyós per al Suprem, i més disruptiu per a Espanya, que al final el TEDH acabés anul·lant parcial o totalment el judici presidit per Manuel Marchena. No hauria de passar, però el Suprem ha de ser prudent després de la decisió de Luxemburg.

Doble missatge

I els polítics –espanyols i catalans– han d’assumir la realitat. Les institucions europees estan donant un doble missatge respecte al conflicte generat per l’independentisme. Els organismes polítics –el Consell Europeu, la Comissió Europea i el mateix Parlament– han afirmat repetidament que la UE és una unió d’estats que es regeixen per les seves pròpies lleis fonamentals, que la UE no contempla la partició dels actuals estats i que no reconeix el dret d’autodeterminació de les seves diferents parts. Respecte a Catalunya, no pot ni considerar una ruptura unilateral de la legalitat espanyola partint del recolzament de menys de la meitat de la població.

Europa ha dit ‘no’ a la independència de Catalunya. Però alhora els tribunals europeus indiquen que el rebuig polític del separatisme no pot implicar un recolzament als tribunals espanyols en el casque esquivin les normes europees. Europa s’oposa a la independència catalana, però també manifesta disconformitat amb algunes accions del Suprem que considera excessives o fins i tot exemplaritzants. ¿Independència no, però judicialització punitiva tampoc? Aquest és el missatge.

Notícies relacionades

A Espanya el món polític, judicial i editorial que es delecta qualificant els condemnats de colpistes, i que vol liquidar el conflicte amb una aplicació inquisitorial de les lleis, ha de prendre’n molt bona nota. No sigui que el maximalisme rigorista al final condueixi a desautoritzacions de la justícia europea a l’espanyola que menyscabin el seu prestigi i alimentin la queixa independentista. Que Junqueras, Puigdemont i Comín ara siguin eurodiputats per decisió de Luxemburg és un pas en aquesta direcció. I un mal presagi.